Cartes

José Fortea Fabra. l'estartit.

Fa pocs dies es va canviar el síndic municipal de l'Escala, on ja n'han tingut diversos, com en altres municipis. Alcalde Rufí, per què a Torroella-Estartit no hem tingut ni tenim un síndic que faci lloc als ciutadans que són tractats, alguns cops, incorrectament pel consistori, que en molts casos permet presumptes delictes urbanístics i en altres prohibeix obtenir informació, que les normes i lleis ho permeten o sigui, censura, en el 2010, la qual cosa és de temps del dictador.

Rufí, si per a tu és possible, respon amb sinceritat.

Hawking i l'existència de Déu

Josep Cartanyà. Físic. Emèrit UdG.

Es posa a la venda un llibre del físic Stephen W. Hawking, The grand design, en el qual el popular científic ha esbrinat que Déu no existeix i que ha canviat d'opinió, es retracta i diu ara que no és compatible la creació de l'Univers per Déu i la raó científica. Anem a pams. El 1988, Hawking publicà un llibre Història del temps. Del bing bang als forats negres-Ed. Crítica, 248 pàg.- amb un munt de propaganda associada en el sentit que era assequible a tothom, més o menys. La realitat fóra diferent; una enquesta feta als compradors, més del 90% no havien superat la pàg. 20. Passarà ara el mateix? A més, en aquell llibre, Hawking creà un sistema físic, tancat, aïllat, en el qual Déu no pot entrar ... i pretén cercar-lo precisament en el seu interior. Per tant, ja llavors Déu no surt en l'aplicació del mètode; és lògic. Així que Hawking en el fons no rectifica, sinó que consolida una teoria desviada científicament des del seu origen. Amb tots els respectes a Hawking i, sobretot, per l'admiració que desperta el seu afany de supervivència i cultiu de la facultat més noble, que és la intel·ligència, li hem de retreure, no obstant això, la superficialitat en què aplicà el mètode científic. Si es vol fer amb rigor, sovint resulta difícil de mantenir, ja que hauríem de cercar principis que van "més enllà" de la Física -metafísica- però en comptes de fer-ho s'acudeix a mètodes que sí potser tenen regust de filosòfics, però fent-los passar per científics. Per exemple, preguntar per què l'Univers és com és, sense estar segurs de saber com és, creà una situació conflictiva. Per què l'Univers? Aquesta podria ser la prtegunta clau, abans certament d'entrar en el problema de si Déu es troba en la resposta de per què l'Univers és com és.

Greuges i disparitats a l'escola pública

Gabriel Beceiro. girona.

Si més no l'escola pública no hauria d'agreujar les disparitats socials d'origen amb el vistiplau de l'Administració. Hi ha qui fomenta el menyspreu de la pública a través d'informacions i actuacions tendencioses.

La Conselleria controla el rendiment dels centres amb el fi aparent d'informar perquè es pugui triar com a consumidors d'un mercat lliure. La introducció de polítiques de mercat a treu poder als productors d'ensenyament i substitueix el paper de l'Administració d'agent de serveis educatius per una estructura clientelar repartidora de recursos entre les "famílies polítiques" que, també a l'interior de la pública, afavoreix en la pràctica la selecció de l'alumnat i impedeix la lliure elecció de centre. Escoles i AMPA entren, llavors, en una lluita encoberta pels recursos. L'absentisme calculat del Departament permet que les famílies polítiques activin el poder d'influència substituint en la pràctica la comunitat educativa amb diferents fórmules: com aportacions "voluntàries" dels pares o com projecte d'interès pel barri, etc., i que en realitat encobreixen amiguisme i un ensenyament públic a la carta que permet la proliferació de greuges comparatius entre escoles. El desequilibri consentit i fomentat entre tots els centres públics i la reducció pressupostària està afavorint la manca de tolerància i de solidaritat.

El favoritisme no dissimulat en l'adjudicació de recursos permet en la pràctica la selecció de l'alumnat i contribueix a la deterioració del servei i la identificació "tunejada" de la qualitat de l'ensenyament entre les escoles al marge del valor del projecte educatiu de centre.

Aquests dies de nou curs escolar convido a comparar les diferents intervencions realitzades a les escoles Pericot i Bosc de la Pabordia.

Setembre

Maria Àngels Vila Safont. FIGUERES.

Ja hi tornem a ser! Com cada setembre, tornen promeses que acaben incomplertes, propòsits desmesurats, castells en l'aire... i, malgrat la crisi pertinaç, l'estirar més el braç que la màniga: tot s'ha d'estrenar! Sortosament encara hi ha vestigis de sentit comú en moltes famílies que saben tocar de peus a terra i que educar no és això. El mal, però, és que aquesta mateixa manera de fer eixelebrada està ben instal·lada també en els qui ens regeixen i no s'estan de res -només faltaria!- a l'hora de fer volar coloms. Com si haguessin inventat la sopa d'all, s'omplen la boca de llibres i plataformes digitals que han de fer més savis els nostres adolescents. Alguns obliden, però, que sense uns bons ingredients, poca cosa es pot fer. I els ingredients no són altres que unes elementals dosis de curiositat, un bon pols d'esforç i un rajolí d'afany de superació. La resta no són més que condiments que ajuden a amanir el plat, o guarnicions vistoses que el fan encara més llaminer i que, de ben segur, no el desmilloren gens. Dubto, en canvi, que puguin salvar un plat si la matèria primera que hi aboquem no té una qualitat mínima.

Vist això, em fa l'efecte que només es pot aprendre quan el procés d'aprenentatge es percep com un gust. I els gustos -ja se sap- s'eduquen de ben petits. Amb constància i donant exemple. O és que hi ha algun nen que, per iniciativa pròpia, decideixi menjar bledes si sap que a la mínima queixa els les canviaran per patates fregides? Els hàbits s'adquireixen de petits. I les competències bàsiques, també! Altrament només farem adolescents incompetents i frustrats...