Ala taula del costat, un jove de cabells llargs li deia a una jove de cabells curts que si ell fos milionari es compraria un cotxe fúnebre i contractaria de xofer a un conductor del tanatori.
- Un cotxe fúnebre? -preguntava, incrèdula, la noia.
- Sí, un Mercedes o un BMW, però de morts.
- Potser està prohibit circular amb aquest tipus de vehicles.
- No veig per què. Es tracta de recordar que, encara que et vagin bé les coses, ets tan mortal com la resta.
La noia es va quedar pensativa, com si avalués la conveniència de sortir amb aquell noi. El cambrer em va portar el gintònic preparat, cosa que em rebenta. Prefereixo que vessi la ginebra davant meu, per comprovar la quantitat i la marca.
- I tu i jo aniríem al cinema amb el cotxe fúnebre? -va preguntar al final la noia, restablint la comunicació.
- Si ets tan burgesa que no hi pots anar en un cotxe de morts...
- No té res a veure amb ser burgesa o no, em sembla que és una qüestió de gust.
- Vols dir que tinc mal gust?
- Vull dir que estàs una mica boig. O te'l fas.
El gintònic, misteriosament, va començar a tenir gust de cadaverina, així que el vaig deixar i vaig demanar un whisky que tenia regust de fusta, de fusta de fèretre. M'havia amargat la tarda el nen, però em vaig quedar allà, per veure com acabava la cosa.
- Mira, Pere, jo t'estimo molt -va dir la noia-, però em fastigueja que et passis el dia inventant coses estranyes. A més, tu mai seràs milionari.
- Per què ho dius això?
- Perquè estudies Història de l'Art.
El noi es va enfonsar en un silenci sornut del qual va sortir per dir:
- Anem a prendre una copa al bar del tanatori.
- Al bar del tanatori hi vas amb la teva mare -va replicar la noia aixecant-se i deixant-lo plantat.
El noi em va mirar amb desconsol i el vaig convidar a seure a la meva taula.
Podria haver ?estat el
meu fill.
