Carod-Rovira és especialista a fer la traveta a qui no li agrada. Conscient de la seva marginació declara, fent l'espantaocells, que ERC pot estimbar-se en la marginació i convertir-se en una força testimonial del que hauria pogut ser i del que en realitat és. Què esperava quan afirmà que el seu germà era un home preparat i digne mereixedor per ser ambaixador a París? Què vol si fins ara no ha parat de fer viatges per tot el món i ha regalat a tort i a dret subvencions a amics i coneguts, fins a tribus aborígens americanes que li van regalar una llança per la Generalitat i se la va quedar per embellir la seva casa? Ha fet el que li ha donat la gana; molt poca és la seva autoritat moral per donar lliçons d'ètica.
El dia 3 va declarar que gràcies a ell (se suposa que el partit no pinta res) ERC va obtenir el millors resultats i va desbordar el marc estricte de les sigles. ERC aconseguí amb la broma de l'equidistància i l'esforç col·lectiu del partit un brillant resultat que la va situar com la tercera força en el Parlament. Gràcies a ell, sí, gràcies a ell, no; gràcies a un context històric concret i a la creixença d'un aire fresc, no contaminat pel poder, que representava ERC, i a la necessitat de canvi. Preguntar ara què vol ser ERC (tal com fa en Carod) és una ironia diabòlica i una ofensa a Puigcercós. O no sabia què feia ERC quan va regalar la presidència de la Generalitat al PSC. Té la barra en Carod d'afirmar: "El principal problema d'ERC és decidir què vol ser". No ho sap, a la seva edat, què vol ser? Aquesta pregunta es formula en l'adolescència. Es qüestiona també si ERC vol ser un partit majoritari de l'esquerra nacional o una formació que corre el perill de caure en la marginalitat.
En efecte en Carod prepara la seva rentreé al partit en cas que en Puigcercós s'estavelli en les eleccions del 28-N. Sospita que la militància disgustada pels mals resultats es manifestarà delerosa del seu retorn com el messies més adient per fer la inhòspita travessia pel desert de l'oposició. Per altra banda amenaça afirmant: "ara és el moment de màxim sentiment i consciència independentista; l'independentisme polític no hauria d'obtenir els pitjors resultats (É) perquè la manera de créixer és sumant i no restant", (això ho diu ell, que ha estat al davant i al darrere de totes les escissions en el si d'ERC).
Ja té gràcia com algunes vaques sagrades prenen posició davant un possible daltabaix electoral (hecatombe per a alguns) i cerquen desesperadament un espai confortable per romandre-hi la resta de llur vida. Malgrat l'afany de perpetuar-se en el poder o en les seves feixes pròximes el que està fent ara en Carod -encara que digui que desitja un resultat excel·lent per ERC- és buscar-se la vida fora de la feina feixuga com és fer classes.
Anem a un altre assumpte. ERC quan enflaira la cita electoral pica l'ullet als votants de CiU i buscant la seva complicitat mussita: "Nosaltres som nacionalistes però una mica esbiaxats cap a l'esquerra discreta; som dels vostres però vestits amb roba moderna i "enrotllats"". Tanmateix cada dia que passa ERC s'assembla més a IC-Els verds; gent d'aquest grup es declara antisistema però viuen del sou del sistema i en viuen molt bé. ERC mostra una tendència irrefrenable a mimetitzar-se, esdevenir ells, ser com els d'IC. Han donat proves en aquest sentit: aprovar al matí una decisió en el consell de govern de la Generalitat i a la tarda tombar-la. Manifestar-se a favor i en contra.
És tanta l'esquizofrènia del tripartit entre el ser i el no ser, entre ser al poder i no ser-hi, que fins la premsa s'ha contaminat amb aquesta demència. Mirin sinó com el Diari de Girona, del dia 4, informava: "Infraestructures; ERC i Iniciativa s'oposen al Quart Cinturó: El secretari general d'IC, Joan Herrera i el secretari general d'ERC, Joan Ridao, van desmarcar-se de nou del tripartit tot encapçalant una manifestació contra el Quart Cinturó. Ridao va qualificar d'"obsolet" el projecte però la consellera de Justícia M. Tura va qualificar d'"absurda" l'oposició d'ERC i IC". Formidable: ni la premsa s'adona que el tripartit està format pel PSC, ERC i IC i parla d'ell talment una realitat aliena i separada del mateix tripartit. Si un estranger llegís aquesta informació entendria alguna cosa? Si se li explica el que passa creurà que ens hem tornat bojos del tot. Fins és divertit que sigui la Tura i no en Nadal qui desaprovi l'acció del tripartit contra el tripartit.
Montilla ha introduït seriositat en el Govern, tanmateix la promesa que l'adornava sobre la capacitat de gestió no s'ha vist en cap lloc. Fets, no paraules, ni una cosa ni l'altre: monotonia, manca d'imaginació i lideratge, mediocritat política i pobresa lexical. Fa riure la crítica de Montilla a CiU assegurant que no s'ha renovat quan el PSC presenta de nou en Nadal, la Tura, en Sabaté i en Llena, polítics que toquen poder des de fa més de 34 anys quan les fotografies eren en blanc i negre. Que es blindi CiU perquè li cauran molts clatellots, que no pequi d'un excés de confiança ja que ara en Mas actua com un president virtual i l'important és que es converteixi en president real el 28-N.
