Arribo a l'habitació d'un hotel de nivell mitjà que té tot el que se li suposa: el llit, per descomptat, les tauletes de nit, una taula, una tele, i fins i tot una butaca en la qual descansar o llegir. No hi ha, diguem, res estrany, diferent d'aquelles altres habitacions en les quals he passat tantes nits. No obstant això, em vénen ganes de girar cua i sortir corrents. No ho faig. Col·loco disciplinadament la maleta sobre el moble destinat a fer-ho i l'obro perquè respiri, però ho deixo tot a dins, com amb por que la roba es contamini de l'atmosfera regnant. De totes maneres, m'acosto a l'armari, tanco la porta i l'oloro contenint l'atac d'angoixa que s'anuncia des de l'estómac. Un armari buit, amb penjadors tristos, tristíssims, penjadors com costelles sense carn. Hi ha a la part de sota d'aquest buit de fusta una caixa forta de ferro amb la porta oberta. M'acosto a la finestra, descorro les cortines, i miro a fora. Encara que l'habitació no dóna a un pàrquing (lloc trist on n'hi hagi), s'observa un paisatge ciutadà que condueix també a la desolació. Com que ha començat a vesprejar, acciono tots els interruptors, tots, provocant una sensació contradictòria, ja que com més llums s'encenen més fosca està l'habitació. Els watts es resten en comptes de sumar-se.
Et dius: "Total, per una nit", que ve a ser com dir en la ruleta russa: "Total, per una bala". Aquesta bala et pot matar. Aquesta habitació pot mantenir-se en la memòria la resta de la teva vida. No hi ha res pitjor que abandonar una habitació d'hotel emportant-te-la dins. Però la qüestió és aquesta: Per què aquesta habitació, sent idèntica a tantes altres per les quals he passat, em provoca aquesta tristesa infinita? Per què aquest lavabo, que posseeix una disposició habitual, fa por? És diferent el bidet, la dutxa, el vàter, l'assecador dels cabells? Doncs la veritat, no. El que passa a aquesta habitació, en fi, és que no té ànima. De fet, si em miro al mirall, em torna la cara d'un individu també malvat perquè es tracta d'un mirall afligit, endolat, incapaç de reflectir una altra cosa que no sigui el dolor. Com s'insufla l'ànima a l'habitació d'un hotel? Ni idea. Prou en té el viatger que no li arrabassi la pròpia.
