Cartes

bartomeu segura sitjes. girona.

Darrerament he observat que a Girona hi ha molta gent que disposa de targetes de minusvàlid i la gran majoria no ho són. Tinc entès que només pel fet de tenir un familiar discapacitat ja es té dret a demanar-la, però el cas és que se n'aprofita qualsevol persona per fer-la servir, per anar a comprar, per treballar i fins i tot per deixar el vehicle tota la nit a prop de casa, i mai he vist que portin a cap discapacitat a dins.

També podria ser que se'n facin fotocòpies, avui en dia amb les impressores digitals de baix cost és molt senzill de fer-les.

A mi, que sóc minusvàlid amb un 65% de discapacitat, em provoca molta impotència aquest fet i crec que les persones que les fan servir sense ser-ho haurien de reflexionar una mica més, no fos cas que algun dia les necessitin de debò. Desconec si hi ha alguna legislació al respecte, però per exemple fóra bo que es distingís l'ús de les targetes amb un altre color, per exemple que les persones que les demanin per portar algun familiar o que tinguin un automòbil no sigui adaptat tinguessin un temps limitat d'estacionament, així no les farien servir tant per a ús particular.

La por

jaume somoza. roses.

La por és un dels sentiments més profunds i incontrolables de l'ésser humà. En la nostra evolució com a espècie ha exercit una importància cabdal: ens ajudava a mantenir-nos immòbils quan una bèstia se'ns apropava i així passar desapercebuts o ens donava ales als peus per sortir per cames si la nostra vida corria perill. Malauradament la por, en ser quelcom que depassa la racionalitat, també esdevingué amb el temps una magnífica eina de control. De fet ha estat àmpliament utilitzada pels estats i les classes dirigents. Des de l'imperi assiri, que es creà i expandí damunt del carnatge més salvatge, passant per les religions que han bastit el seu discurs de control social al seu damunt.

Era, doncs, lògic i d'esperar que els nostres governants, mancats d'idees i capacitats; i enfrontats a una realitat complexa, la utilitzessin per cobrir els seus errors. Ara amb la crisi es pot utilitzar la por com a excusa per: retallar els drets dels treballadors, els seus sous, les llibertats públiques les competències de les autonomies, etc. Tothom qui s'hi oposi serà titllat de boig, d'anar contracorrent, d'insolidari.

Per desgràcia, els polítics catalans són, sense excepció, curts, ximples i inútils. No veuen més enllà dels seus nassos i de la seva nòmina; i no podem esperar d'ells l'energia i valentia que calen per resistir. La patètica actuació d'ERC al llarg dels darrers anys n'és un magnífic exemple. De fet, molt probablement, faran el que sigui per mantenir-se agafats a la mamella pública i conservar les seves prebendes.

Si per això han de permetre la destrucció de l'estat del benestar i la reinstauració d'un estat centralista, escudat en la magnífica arma que és la por, ho permetran. Tot sigui per mantenir càrrecs i sous, malgrat que com a poble perdem bous i esquelles.

Simplement un Salt de tots colors!

cristina vall-llovera prat. salt.

Com hem arribat a aquesta situació tergiversada en un equívoc xenòfob? En realitat tot és fruit d'un mal pas polític fet pels socialistes i convergents de la dècada dels noranta. Realment us penseu que ens agrada trobar gent ?exsaltenca que ens digui: s'està tan bé fora de Salt, sense immigrants, etc.

Ara, més que mai, estic convençuda que aquestes persones emigrades del poble de Salt són les primeres a posar el dit a la nafra. Si no hi hagués hagut aquesta massiva emigració no s'hauria establert el fenomen dels guettos ni actes rebels en tan desmesurada proporció al poble de Salt. Per acabar-ho d'adobar: qui és que setmanalment acaba comprant al súper del passeig Ciutat de Girona, a la plaça Coberta del Mercat de Salt, a l'Espai Gironés?

Si us plau, reflexionem una mica tot plegats i no malpensem més del que ja s'ha fet fins ara. Només volem recuperar la vida de poble com abans i no haver de sortir al carrer i veure que tot és buit, comerços tancats, etc.

Això no és xenofòbia, és voler reactivar el poble amb iniciativa ciutadana en lloc d'afavorir els disturbis. Simplement volem ser el poble de Salt on tots els colors siguin benvinguts però sense ?alteracions, començant per reduir la pròpia hipocresia dels exsaltencs avergonyits d'haver-hi viscut.