Cartes

Rafael FernÁndez. FIGUERES.

Surt als diaris (els seriosos) que Spanair ha estat «rescatada» per la Generalitat amb una bestiesa de milions. Surt el seu president, el Sr. Soriano, aquell que era a Can Barça abans, a Catalunya Ràdio, a El Matí d´en Manel Fuentes i diu que no, que no en sabem, que no ha estat rescatada (seria el segon rescat), ans al contrari, des que és una companyia catalana ha tirat amb força i està com dirien a Madrid, «como nunca». Ens dóna una classe d´economia pràctica i ens diu que el que ha fet la Generalitat és una «inversió» i no un rescat, ja que ells van «viento en popa» i ara calia entrar diners per seguir creixent i que els inversors facin calerons aviat. De pas aprofita per despotricar d´altres companyies que reben «ajuts» a Barcelona, Reus, Girona, etc...

Miri, Sr. Soriano, no haurem passat un procés de selecció tan dur com vostè per ser president però encara sabem llegir i més o menys tots hem anat a escola. No em vingui amb tonteries. Li han donat calers perquè la Generalitat hi té molts calers invertits, perquè és, com diuen vostès, la primera aerolínia «catalana» i perquè si no pot ser els seus plans de creixement se n´anirien en orris. Sr. Soriano, si els Governs, de la Generalitat o d´on sigui, es dediquessin a «invertir» en totes les petites empreses i autònoms que han de reduir despeses (perquè ells no podran ser «rescatats»), potser ara els diners públics els podríem destinar a altres coses més importants com rescatar una empresa privada com la seva. I de passada, com que tindríem calerons, podríem volar amb Spanair, la nostra, buscant nous llocs on expandir-nos i vostès farien caixa sense necessitar diners públics. I per cert, senyors de la Generalitat, ja els val, ja els val.

Perdó per ­ perseguir-vos quan ens robeu

mercè coll roca. SALT.

Quina baixada de calces! Ara resulta que hem de demanar perdó per perseguir els lladres! Increïble, no sé pas on visc. Creia que era Salt. Però no. Li he de canviar el nom per «Xoriçolandia» després de la manifestació del 22/1/2011.

Sempre sap greu la mort d´una persona, però qui sembra recull. Estic farta de veure com Salt està en mans de delinqüents juvenils magrebins. De veure que es pixen als ascensors, que es caguen a les entrades dels pisos. Farta que faltin al respecte, que t´amenacin, t´imposin. I quan no fas res del que ells volen et diguin «racista» o «esto en mi país no pasa». Si el seu és millor, que marxin! Estic farta d´esforçar-me a entendre la seva cultu­ra, els seus costums i veure que aquesta gent ni valoren el que fas, ni s´interessen pels nostres costums, ni els acceptaran mai. Estic farta de veure que les ajudes moltes vegades van a ells i ni donen les gràcies. Els immigrants que van venir de Castella, Extremadura, Andalusia i altres llocs de l´Estat anys enrere no en van rebre cap. Alguns vivien en barraques i el que tenen ara s´ho han suat. En qüestió de feina: no en tenen i no poden pagar la hipoteca. Els d´aquí tenen el mateix problema i no fan com ells. Quan hi ha incidents i surten imatges a les notícies només veiem magribins. No veiem ciutadans asiàtics, sud-americans, europeus i ni de qualsevol altre lloc. Estic a favor que no es doni el certificat d´arrelament a incívics, amb antecedents policials i penals. Que se´ls treguin les ajudes. De no donar permisos de residència si no coneixen l´idioma i els costums del país que els dóna el pa. No cal que em repliqueu la carta, ja sé quines seran les respostes i l´etiqueta que em posareu. Sóc de Salt i estic molt emprenyada i cabrejada! Senyors, la gent de Salt vol viure en pau!

No ens ho poden prohibir tot

m. Àngels alsina i bosch. bescanó.

Ens han prohibit fumar en llocs públics, ens han prohibit anar a buscar molsa per Nadal, ens han prohibit el català com a única llengua vehicular a l´ensenyament, ens han prohibit ser massa estrictes amb uns alumnes que fan dels mestres el que volen, ens han prohibit donar un mastegot al nostre fill quan li calgui, ens han prohibit veure totes les pel·lícules que volguem en català, ens han prohibit ser una nació, ens han prohibit tenir una selecció catalana oficial de futbol, ens han prohibit fer un referèndum de debò per poder decidir...

Però jo pensava... aquesta nit et descarregaràs capítols de la mítica sèrie Jo Claudi i oblidaràs, per unes hores, tanta intolerància i tanta bel·ligerància. Doncs, bé, ara em volen prohibir també les innocents descàrregues que poguem fer a casa. Però no em poden prohibir que tingui una il·lusió: pensar que algun dia deixarem de ser una colònia d´ells i que, en tot cas, nosaltres mateixos decidirem què volem prohibir i què no. Com deia Joan Maragall «hem de creure arribada a Espanya l´hora del campi qui puga, i hem de desfer-nos ben de pressa de tota mena de lligam amb una cosa morta (...) el dia que la nostra independència intel·lectual siga complerta, lo demés serà lo de menos, i Catalunya formarà part d´Europa».

Fins i tot Jordi Pujol ha declarat recentment que la independència és, realment, l´únic camí viable que ens queda avui si volem continuar sent. La voluntat de ser catalans no ens la poden prohibir, és massa forta. La il·lusió de la independència no ens la podran prohibir tampoc, ni amb tancs.