En altres ocasions he explicat que un any vaig ser un usuari intensiu de Ryanair. Durant ?l'any 2006, quan estava fent el projecte de la nova màquina de paper, vaig fer 45 vols amb aquesta companyia des de Girona. En aquell temps viatjar amb avió des de Barcelona venint de Girona era tot un maldecap perquè suposava travessar la ciutat amb la incertesa de no arribar a temps per agafar l'avió. El col·lapse de Barcelona era un entrebanc per arribar a l'aeroport del Prat, havent de preveure un temps de trànsit entre Girona i Barcelona de fins a 3 hores. Per tant, quan Ryanair va començar a dissenyar rutes des de Girona es va obrir una possibilitat d'establir relacions comercials inimaginable pocs anys enrere. Al mateix temps el turisme va començar a arribar de forma important a través d'aquesta companyia.

Dit això, sovint he estat en contra d'aquesta forma de viatjar. El concepte de viatge de Ryanair acaba dilapidant recursos de tota mena per possibilitar viatjar barat, fet que comporta que es viatgi sense sentit. Quanta gent de Girona no agafa l'avió per anar a dinar a una altra ciutat, quanta gent ha vingut a Girona només a comprar tabac, o quanta gent no ha agafat l'avió per anar a comprar a Milà? El consum de combustible, de tecnologia i de recursos públics destinats a aquests usos és menyspreable i sens dubte és una pràctica a eradicar. Possiblement la nova crisi del petroli que ara comença pot ser la fi d'aquest tipus de pràctiques dilapidadores de recursos.

El model de Ryanair és possible només per l'agressivitat d'aquesta empresa, abaixant costos sense cap mena d'escrúpols, trepitjant a tort i a dret, fins i tot al mateix client. El seu model és consubstancial amb tenir mals modals i amb mantenir costi el que costi els objectius que porten a abaixar costos. Darrerament fa fàstic agafar un vol de la companyia i veure el tracte que dóna a alguns passatgers pel fet que no han entès la filosofia de l'empresa: una inspectora revisa la cua de passatgers per veure si n'hi ha algun que porta una maleta de dimensions superiors a les permeses o per inspeccionar si hi ha algú que porta una bossa o cap altre estri personal a més de la maleta. Els modals d'aquests treballadors, el tracte que dispensen als seus clients és la cara més bèstia que mai he vist que una empresa fa als seus clients i ens retorna gairebé a èpoques feudals.

Doncs bé, tot i això Ryanair és benvinguda a les comarques gironines, fins al punt que és una part important per l'economia del nostre territori. Durant tot el desenvolupament de la companyia a l'aeroport de Girona s'ha temut que un dia la companyia podria marxar i deixar el servei a zero. L'arribada de Ryanair a Barcelona i els efectes de la crisi han estat el principi de la davallada de vols a Girona, davallada que ara continuarà amb el trencament del conveni amb la Generalitat i per l'augment del preu del combustible.

Ryanair és bàsica pel desenvolupament de les comarques de Girona. Aporta turistes anglesos, italians, alemanys i holandesos que ja no venen només pel sol i la platja, havent descobert el senderisme, el golf, les rutes ciclistes i el turisme cultural i gastronòmic. En fi, està ajudant a desestacionalitzar el turisme. Per altra part ha enfortit els congressos de Girona i les relacions comercials de la indústria, permetent amb molta facilitat la relació entre clients i proveïdors. Ha posat el nostre territori en el mapa.

Ryanair basa la seva explotació en compensar una facturació baixa amb ingressos provinents del territori on va a canvi d'ajudar-lo a desenvolupar-se. A Girona això es fa amb una aportació de 7,5 milions per part de l'AGI i de 4 milions per part de la Generalitat.

José Antonio Donaire, professor de turisme a la UdG, diu que per cada 1,5 euros que donem a Ryanair per cada passatger que ens envia, rebem una despesa per part d'aquest de prop de 100 euros. Amb un factor multiplicador de 3 vol dir que aquest passatger genera una activitat econòmica que reporta uns impostos de més de 25 euros. Per tant, invertir 1,5 euros per obtenir-ne 25 no és cap disbarat. De fet és una conducta que es repeteix en el món de l'aviació. Només cal repassar les quantitats que la Generalitat ha fet arribar a Vueling i a Spanair per veure que les excuses que ara dóna la Generalitat són de mal pagador: gairebé la primera decisió del nou govern de la Generalitat va ser donar un crèdit urgent de 10 milions d'euros a Spanair, sense haver dotat cap partida pressupostària.

Doncs, d'on arrenca tant enrenou? El cas comença amb l'arribada de nous governants no acostumats a negociar amb gent molt diferent a ells. L'associació AGI i el govern anterior havia negociat un preacord amb Ryanair que no és del gust del nou govern. La pretensió de renegociar de nou, amb la idea que jo ho faig millor que els altres, ha xocat amb les males maneres de fer de Ryanair i això s'havia d'haver previst.

Les negociacions amb empreses tan agressives com aquesta no es poden fer de forma amateur, cal tenir força si el que es vol és no cedir. I tenir força implica un treball llarg de recerca de noves companyies, implica fer fora Ryanair de Barcelona, en definitiva, demana ensenyar a la companyia que el territori pot passar sense ella. Però això avui no és així i les comarques de Girona necessiten la companyia aérea pel seu desenvolupament, havent de cedir al xantatge. O sigui que, senyor conseller Lluís Recoder, des de Girona estarem observant com s'ho farà per abaixar-se els pantalons i no fer mal d'ulls. Realpolitik, en alemany, és la política exterior basada en interessos pràctics d'un país més que en principis ètics. I no diguem que més que per orgull.