Benvolguts senyors

Sortosament, i em refereixo a la humanitat i als seus drets, aquests darrers esdeveniments han succeït i encara passen quan vostès ja fa temps que han deixat d'empudegar els governs dels seus països amb la seva trista mediocritat i desmesurada cobdícia. De fet, però, vostès només eren titelles dels enormes lobbys dels fabricants d'armament i de les companyies petroleres. I a fe que ha costat Déu i ajut que els seus compatriotes amb dret a vot s'adonessin que tenien el cul llogat i la jubilació coberta amb xifres milionàries. Ha costat i molt, però gràcies a Déu ja no poden fer més mal (deixant de banda el que van fer, que va ser considerable). Per cert, poden dormir sense pastilles quan s'alliten i apaguen el llum? No els ve a la memòria aquella fotografia d'un nen iraquià amb els braços i les cames amputades, víctima d'un dels seus bombardejos?

És evident que el que ha passat a Tunísia, a Egipte i el que succeeix a Líbia i en d'altres països àrabs és una sort que s'esdevingui ara, l'any 2011, i no pas abans, quan vostès governaven per als lobbys que els tenien en nòmina. I dic que és una sort perquè què haurien fet en situacions de revoltes populars com les actuals? Però, abans d'imaginar-nos la resposta, caldria consultar quin són els principals països productors de petroli i de gas. Vejam: el primer és Rússia, amb 10,45 milions de barrils diaris. Però, és clar, aquests ara són amics seus (malgrat que Putin i el seu home de palla són uns dictadors) i per tant no compten. Per tant, seguim amb la llista i en segona posició hi trobem Aràbia Saudita; però aquests son tan amics seus com els russos. A veure qui ve ara... Caram, els Estats Units! Cap problema. I el quart país productor és la Xina, una altra dictadura, però ara també amiga. I en cinquena posició... L'Iran, amb 3,70 milions de barrils diaris! I aquests sí que són enemics seus! Ja tenim un país candidat. Però cal anar fins a la setzena posició per trobar-hi Líbia i els seus 1,55 milions de barrils diaris, que no estan gens malament.

Per tant, i responent la pregunta formulada en el paràgraf anterior, què hauria fet Bush, Blair i Ansar, SML, en una situació de revoltes en tants països àrabs. La resposta és evident: O sigui, en el cas de Tunísia, no res, perquè aquell país no forma part de la llista de productors de petroli. Ara bé, el cas d'Egipte és diferent perquè a part de les piràmides també produeixen petroli, uns 0,74 milions de barrils diaris. D'acord, és poc comparat amb Rússia, però prou llaminer. O sigui, que en el cas d'Egipte vostès potser haurien envaït la terra dels faraons (pel bé del país, evidentment) i de passada s'haurien quedat amb el petroli.

Ara bé, quan els seus tancs tot just sortirien de les platges egípcies (recent desembarcats), la revolta popular ja esclataria al país del costat, a Líbia. I compte, perquè la seva producció és de 1,55 milions de barrils diaris! Ei, soldats, retirada! Tornem als vaixells, perquè ens comuniquen que hem de desembarcar a Líbia! Tot el material bèl·lic altra vegada carregat, un curt viatge fins a la costa del país veí, i tornar a desembarcar davant les càmeres de la CNN (Talleu! És bona!). Ara bé, quan tota la maquinaria de guerra ja és a les platges de Líbia (no pot ser!), esclata la revolta popular a Algèria (1,25 milions de barrils diaris!), i els militars ianquis, britànics i espanyols reben l'ordre de tornar a embarcar per desembarcar més tard una mica més cap a l'oest, a Algèria. I, entretant, entre desembarcament i embarcament, s'ha sabut que també han esclatat revoltes populars al Iemen (0,26 milions de barrils diaris!). On diantre és, el Iemen?, pregunta un marine nord-americà. Tranquil, noi, és a l'Índic, li respon un oficial que va estudiar a Harvard.

Ja em perdonaran el teatret, presumptament còmic, que els acabo de descriure, però és que vostès tres, quan governaven, eren molt perillosos, sobretot per a poblacions civils indefenses. Per tant, m'hauran de permetre aquesta llicència. Ara bé, el teatret està inspirat en una trista realitat: Iraq. Si van ser capaços de fer-ho una vegada, per què no en quatre ocasions més, a Líbia, Algèria, Egipte i el Iemen? Sortosament, però, ara vostès ja estan jubilats i el món en general (i els països àrabs en particular) respiren més tranquils. Tanmateix, si per casualitat es van quedar com a record amb un míssil intel·ligent, un d'aquells que podien fer entrar per una finestra, ara tindrien l'oportunitat de fer un favor al poble de Líbia. Cordialment...