La setmana passada el portaveu del Govern català em va deixar sense alè quan va dir que "TV3 és una prioritat com la sanitat, l'ensenyament o els serveis socials". En qualsevol país normal, una declaració de principis polítics com aquesta -posar la propaganda política al mateix nivell que els pilars bàsics de l'Estat del Benestar- hauria provocat una unànime reacció social de protesta. Aquí, ni piu. Ni l'oposició, ni els sindicats (ai, les subvencions), ni l'opinió publicada (molts d'ells, tertulians de la Corporació). Deu ser que la majoria hi està d'acord i que jo sóc dels pocs que, a costa de fer-me pesat, s'indignen quan veuen la brutal retallada de la sanitat pública i el pou sense fons de TV3. Però la qüestió és més greu. Els fets ens demostren que l'actual Govern anteposa TV3 a la sanitat, l'educació i els serveis socials. De moment, ha retallat totes les partides socials i no ha tocat ni un euro de la televisió pública. Fins i tot el Govern l'ha autoritzat a comprar els drets de la Lliga de Campions. És més important adoctrinar els ciutadans que proporcionar ordinadors als estudiants o que la gent pugui operar-se quan ho necessita. Pep Guardiola ho tindria fotut si hagués de dependre de la desballestada sanitat pública.
