Cartes

Josep M. Loste i Romero. PORTBOU.

Quan encara no han passat 100 dies de la constitució del nou govern català i, tot i que les enquestes expressen una molt bona puntuació per a CiU, les retallades malgirbades en departaments clau com Sanitat, Educació i Justícia, estan esdevenint autèntiques clatellades socials contra la línia de flotació de la cohesió social a casa nostra. L´estat de gràcia que manté l´executiu català no els hauria de fer oblidar les paraules intel·ligents del síndic de greuges, Sr. Rafael Ribó, sobre les conseqüències socials nefastes d´aquestes «tisorades» en els sectors més febles de la nostra societat. També, per altra banda, caldria tenir més en compte un informe de la UGT que calcula que amb aquestes escapçades antisocials en departaments estratègics, unes 20.000 persones podrien perdre la feina.

La qüestió de fons és que per lluitar contra el dèficit no es poden desmantellar els serveis públics indispensables i, encara menys, suprimir uns quants milers de llocs de treball (totalment necessaris en temps de crisi estructural) que mai podrien ser assimilats per l´empresa privada. En aquests moments, el Govern de Catalunya té l´obligació patriòtica d´explicar, amb pèls i senyals, que la situació excepcionalment dolenta en què ens trobem és a causa del terrible dèficit fiscal que pateix el país; producte de l´espoliació econòmica i ofec financer, com a conseqüència de no disposar d´un sistema que ens permeti recaptar els nostres impostos i donar la part a Madrid.

Més respecte al col·lectiu de

discapacitats

jordi vidal bernades. palafrugell.

L´exministra de Sanitat Celia Villalobos, l´altre dia, referint-se a la convocatòria per contractar personal pera la Cambra del Congrés es va referir reiteradament a les persones amb discapacitat com a «tontets». Aquesta senyora hauria de saber que està atacant un col·lectiu que lluita cada dia per adaptar-se a una societat en què a vegades es fa difícil que s´integrin. La senyora Villalobos ha de saber que el respecte a tots els sers humans, sigui quina sigui la seva condició, és una norma fonamental. La paraula tontets és un insult, encara que sigui un diminutiu, i inclús quan s´utilitza amb un to col·loquial. Moltes d´aquestes persones a les quals vostè anomena «tontets» tenim formació acadèmica i, per descomptat, totes les persones amb discapacitat tenim la suficient educació com per relacionar-nos socialment sense menysprear a ningú.

És molt penós que una representant del Congres, institució encarregada de defensar i protegir els drets de tots els ciutadans faci aquestes declaracions amb aquest nivell cultural. Com diu José Bono, president del Congrés de Diputats: Celia Villalobos pateix la més gran de les discapacitats, no tenir sensibilitat per tractar amb correció les persones discapacitades.

Europa i la Bíblia

pedro j. piqueras ibáñez. girona.

El cardenal Marc Ouellet ha dit que la Bíblia ha modelat l´ànima d´Europa, la seva història i la seva vida quotidiana. Pertany a la seva cultura i defineix, per dir-ho clar, el seu codi genètic. Seria una manca de rigor científic negar que la Sagra­da Escriptura ha penetrat profundament en el territori europeu, tant en les institucions cristianes que tan repartides es troben pel Vell Continent, com en les obres d´art, literatura i alta saviesa que ha inspirat. Sabem també, però, que en les últimes dècades una profun­da crisi sacseja els fonaments de la cultura europea, una nova raó d´Es­tat imposa la seva llei i tracta de relegar a un segon pla les arrels cristianes d´Europa. Sembla que, en nom de la laïcitat, jo diria més aviat laïcisme, la Bíblia hauria de ser relativitzada, per dissoldre´s en un pluralisme religiós i desaparèixer com a referent cultural normatiu.

Aquest encertat diagnòstic ens posa davant d´un complex context cultural en el qual, a mitjà i llarg termini, hem d´anar treballant per revifar les arrels amagades o ignorades. La nova evangelització, que com ha assenyalat el Papa, passa per buscar vies per obrir l´home modern l´accés a Déu, requereix un coneixement profund de la Paraula de Déu perquè difícilment podrem anunciar-la si no la coneixem, i si un cop coneguda, no la posem en un lloc preferent dins de la vida i la missió de cada un dels cristians i de l´Església en conjunt.

Formes de procedir de l´Ajuntament

de Cadaqués

Núria Baró i Giró. CADAQUés.

Ara fa un any, el dilluns dia 1 de març del 2010, l´Ajuntament de Cadaqués m´acomiadava de manera improcedent del meu lloc de treball fix a l´oficina de Turisme. Aquell dia havia entrat a treballar a les nou hores i a quarts d´una, inesperadament, vaig rebre una telefona­da demanant que em personés a l´Ajuntament. Allà, en una sala annexa a qualsevol despatx, l´alcalde, secretaria i regidora de Turisme, em lliuraven la carta de comiat i se m´indemnitzava amb un xec bancari de 9.004 euros.

Vaig decidir no signar, no acceptar el taló, alhora que, amb el suport i el consell de CCOO, vaig plantejar-me tornar a la feina a les tres de la tarda. A l´oficina em trobava però, amb un company per substituir-me i a la regidora de Turisme, que em reclamava la clau de l´oficina, i qui, davant la negativa a abandonar el meu lloc, marxava, per després telefonar al meu company, per informar-lo d´un possible canvi del pany. Aquest fou, amb una última posterior reunió acompanyada de CCOO, punt i final a tres anys de desgast, d´assetjament psicològic, de patiment emocional intentant resoldre i trobant-me amb la impossibilitat d´un veritable diàleg amb l´Ajuntament a causa de canvis d´horaris constants, sense previ avís. Davant la negativa de compensar-se hores extres treballades de diumenges i en dies festius i altres fets no previstos al meu contracte.

Anteriorment havia treballat a l´oficina de turisme 8 anys més, alternats, des dels meus 15 anys d´edat, amb sis anys de recepcionista d´hotel i tres anys d´au-pair a Anglaterra, EUA i França. Mai havia viscut tal situació. A dia d´avui encara me´n ressento emocionalment, tot i que el meu estat anímic ha millorat i progressivament recuperi forces i ànims, també i gràcies al suport rebut de la gent.

A Quim Curbet

martí mancilla muntada. granollers.

Començar per «la contra» del diari és quelcom que només m´ha succeït amb La Vanguardia, però des de fa un temps també em passa amb el Diari de Girona.

Gràcies, Quim, hi ha columnes que són impagables.