El conseller Ruiz ha estat molt clar en dos aspectes. Primer, que en el millor dels casos no hi haurà nou hospital abans de l'any 2020. Segon, que el projecte que va deixar enllestit Marina Geli serà reformulat. A partir d'aquí, tot són dubtes. No ha concretat si el problema és el pressupost, l'espai destinat, la ubicació o la necessitat de construir un nou edifici. La justificació inicial és la crisi econòmica i la necessitat imperiosa que té el Govern català de retallar inversions i despesa corrent -en algunes partides, no en totes-, però en les declaracions que ha realitzat el nou conseller des que va assumir el càrrec i en les explicacions que va oferir dilluns en la seva visita a Girona també cal interpretar-hi un canvi de concepte i fins i tot de model en la sanitat catalana; model que van crear els governs de CiU i que va continuar després el tripartit. El de Boi Ruiz passa per centralitzar més alguns serveis i deixar en el territori l'atenció més bàsica. L'actual sistema és car, certament, pero una bona, eficient i pròxima atenció sanitària és un dels eixos bàsics de l'estat del benestar. L'actual Trueta es va inaugurar fa 55 anys en una època que no té res a veure amb l'actual, ni per les exigències sanitàries, ni pels avenços mèdics i científics. L'espai es va anar ampliant i adaptant als nous temps, però existeix una percepció general de que no pot satisfer amb plenitud l'actual demanda. ¿Haurem de passar deu anys més en la situació actual de saturació i d'insuficiència en algunes àrees com urgències i d'altres? Es evident que corren temps difícils, però la política és l'art de decidir les prioritats dels ciutadans. El previsible col·lapse del Trueta pot acabar provocant que sigui imprescindible tancar serveis i desviar-los a Barcelona. La quadratura del cercle.
