L'Alt Empordà va perdre un 17 per cent de la seva població ara fa cosa d'un segle i mig. Va ser aleshores de la fil·loxera, la terrible desgràcia de les vinyes. L'insecte provocava arreu la mort dels ceps i, per tant, la misèria dels pagesos. A Portugal varen posar-li el nom de "novo flagello das vinhas". Incomptables hectàrees de l'Alt Empordà presentaven un aspecte d'autèntica tragèdia. La fil·loxera venia de l'Amèrica del Nord, a través d'Anglaterra i Catalunya Nord. Es diu que aquí va entrar per Sant Quirze de Colera.
L'Institut Català de Sant Isidre (sempre va bé de tenir organismes així) es va ocupar de crear unes juntes d'actuació davant la catàstrofe. El govern de Madrid (sempre s'ha d'anar a raure a Madrid) no va entendre gens la gravetat de la qüestió. Es va nomenar una comissió, una subcomissió, probablement, un executiu, etc... Però no es executar l'insecte protagonista, que va fer tot el mal que va voler.
Una de les comissions de teòrics de la fil·loxera va tenir una mala rebuda a Llers. Els pagesos més incrèduls o rebels a les normes continuaven plantant redoltes -que eren contaminades- augmentant així la propagació cap als territoris veïns. Els avalots i el malestar augmentaven, les vinyes despareixien, i la població anava emigrant. La desgràcia va fer el seu cim quan l'administració va crear un impost especial per combatre la fil·loxera; justament, quan el paisatge de vinya s'anava morint.
A França, castigada també per la fil·loxera, s'havia fet un treball d'investigació amb algun èxit. Quan els empordanesos en varen tenir notícia varen cridar amb urgència el científic francès Dr. Monier per dirigir la lluita amb eficàcia. Quan el Dr. Monier enviava cap a l'Empordà el producte esperançador, la tramesa fou deturada 54 dies a la duana, per qüestió burocràtica internacional. El despoblament d'aquell Empordà del XIX va anar lligat, doncs, a dos factors, a la petitesa d'un insecte maleït i a una barrera humana-fastigosa que s'anomena burocràcia.
Avui no tenim fil·loxera a les nostres vinyes, el que va ser flagell temible no ha donat més senyals de vida. Però aquells 54 dies han de ser recordats per sempre més. La traveta administrativa, sota mil disfresses de certificats, segellats, visats, autoritzacions, informes, licitacions,permisos, subvencions, tràmits i demés paperassa que fa pudor de burocràcia, tot fa pensar que la teranyina dels entrebancs ara té una altra forma, però existeix i es manté viva.
Actualment la traveta administrativa és una mena de cornetí d'ordres, que pot ser tocat per moltes administracions i admintradors. Ara és massa fàcil opinar que les vinyes del segle XIX s'haurien salvat perquè hi haurien acudit no sé quants presidents, els consellers de diferents rams, els consells comarcals d'aquestes terres, els diputats representants de 221 municipis, els senadors que vindrien de lluny, i els ecologistes que llegirien els versos de Sagarra "vinyes verdes vora el mar". Disponible hi ha un llarg repartiment de papers, però l'escena de la burocràcia pot subsistir i de fet ja ens hi topem a moltes cantonades quotidianes.
La fil·loxera i aquells ceps dels besavis ja varen ser enterrats degudament. Però cal fer memòria d'aquell record, com una amenaça repetida d'altres menes d'insectes, la plaga de la burocràcia, que tant ens pot arribar imposada tant des d'Europa com des de Madrid. Seria una ben trista actualització d'allò que el gran empordanès Alexandre Deulofeu anomenava magistralment "la matemàtica de la història".
