Cartes

Jantoni mas i bou. cassà de la selva

A les demarcacions gironines, tenim unes quantes orquestres i cobles que han complert cent anys. Que jo sàpiga, almenys mitja dotzena. A més a més, n'hi ha un seguit d'altres que passen dels cinquanta. I, totes plegades, amb prou prestigi perquè les comarques gironines siguin considerades com a "terra de músics". Però ara aquestes orquestres passen per serioses dificultats per culpa dels ajuntaments, que triguen mesos i mesos a pagar-los les actuacions. Tant es així que alguna ja se n´ha anat en orris i la resta va fent equilibris a la corda fluixa, capejant com poden el tràmpol que els cau a sobre.

Els ajuntaments haurien d'entendre que el pagament dels músics no es pot tractar com el d'una empresa de serveis. Per una raó molt senzilla: els treballadors cobren de les empreses a final de cada mes i en canvi els músics depenen del pagament puntual de les seves actuacions per poder anar fent bullir l'olla. Ja sóc conscient de les dificultats que pateixen els nostres ajuntaments per culpa de la crisi, però si no procuren donar preferència als músics i enllestir de seguida que puguin el pagament de la seva feina, potser aconseguiran el que durant cent anys no va aconseguir ni tant sols la guerra: fer desaparèixer les nostres orquestres.

Diuen que músic pagat no fa bon so, però si no cobren, potser no sonaran ni bé ni malament.

L´alternativa

de la CUP

Frederic Tort, membre de la CUP de Blanes.

El passat dijous 24 de març va tenir lloc a les Cotxeres de Sants de Barcelona l´acte nacional de la CUP per donar el tret de sortida cap a les properes eleccions municipals del 22 de maig. Aquesta vegada es presentaran candidatures en uns 80 municipis, moltes d´elles, com és el cas de Blanes, per primera vegada. L´acte fou senzill però emotiu, sobretot perque hi vam participar gent de diferents generacions, procedència, bagatge militant i personal, etc., però tots compartint la mateixa il·lusió i el convenciment que s´estan fent moltes coses, molt ben fetes i que realment podem estar contents de militar on militem, perquè ens ho creiem. I això, amb els temps que corren, no és pas poca cosa.

Al final de l´acte, quan en Jordi Batiste interpretava Els temps estan canviant, versionant Bob Dylan, vaig tenir la sensació que el que deia la lletra de la cançó no només era ben cert sinó que a més reflectia la realitat d´aquell moment. En aquell auditori ple de gom a gom es palpava la sensació que s´estava fent un pas ferm endavant en la lluita per transformar aquesta societat i fer del nostre un país lliure. I això amb el convenciment de no renunciar a cap dels principis que un dia ens van empènyer a militar a la CUP. També vaig pensar en la sort de poder compartir idees i il·lusions amb els companys de les nostres assemblees locals i de la resta de municipis. De cop i volta tot plegat va quedar molt relativitzat quan un company des de l´escenari cridava a la solidaritat amb l´esquerra independentista basca arran de la no legalització de Sortu, el projecte polític amb el qual intentaven ser presents a les properes eleccions municipals. L´alegria del moment no podia ser del tot completa, això està passant en un país proper amb qui compartim la mateixa lluita contra els estats opressors espanyol i francès. Mentre nosaltres agafàvem amb il·lusió la responsabilitat de ser presents arreu del territori el 22M, els companys de Sortu no podien dir el mateix.

Tot plegat ens reafirma amb més rotunditat que mai en el nostre compromís internacionalista, el de debò, i tota la solidaritat que humilment podem oferir a les desenes i desenes de milers de ciutadans i ciutadanes basques que el proper 22 de maig no podran exercir lliurement el dret a vot en els seus propis municipis.

I aquesta és la «democràcia» espanyola. Quan un estat i un sistema són incorregibles, no ens queda més remei que fer camí cap a la independència i el socialisme.

Limitació de

velocitat a 110

rogeli vancells molinas. sant feliu de guÍxols.

La limitació de velocitat a 110 quilòmetres en autopistes i autovies que va entrar en vigor el 7 de març, és una mesura que d´estalvi en té poc, no es pot demostrar que aquesta disminució sigui un estalvi real de carburant, pels diferents factors que entren en la conducció dels vehicles, ja siguin cotxes, autocars, camions o motos. Influeix molt la manera de conduir, l´ús del canvi de marxes, accelerador i l´ús del pedal del fre, sent la velocitat òptima en trajectes llargs la que oscil·la entre els 115 i 130 quilòmetres hora. Aquesta limitació aprovada pel Govern per reduir el consum energètic, només estarà vigent fins el 30 de juny i permet aplicar sancions per circular a una velocitat superior als 111 quilòmetres, però la realitat és que durant aquest període de temps circular a més de 110 quilòmetres tindrà un cost de 100 euros o més. Una mesura amb la qual més del 70% dels ciutadans no estan d´acord, segons indiquen algunes enquestes.

Molts vehicles que circulen no tenen limitador de velocitat i hauran d´estar pendents del marcador de velocitat, cosa que pot ser causa de més accidents per distracció. També s´ha demostrat que els accidents de trànsit no han disminuït amb la limitació de velocitat.

Aquesta mesura ha sigut un càstig als que necessiten el vehicle com a eina de treball, però quan arribi el 1r de juliol es podrà tornar a circular a més velocitat, tota vegada que serà època de vacances i arribada del turisme, no fos cas que anessin a altres destins i es perjudiqués encara més el nostre país.