L'acabament de l'anomenada Guerra d'Espanya (1936-1939) significà per a Catalunya un exili d'unes proporcions extraordinàries que amb els anys acabà a diversos països europeus, sobretot a França, i a Amèrica, especialment a Mèxic. Milers de catalans formaren part d'aquell corrent exiliat que en gran part seguí les vicissituds en les que vivia Catalunya i molts d'ells col·laboraren en casals i en les seves revistes, orfeons i activitats diverses a mantenir la consciència de poble i ajudar a la vida de la nostre cultura. Fa anys Albert Manent publicà La literatura catalana a l'exili (Curial 1976), que és una prova de la vitalitat cultural d'aquell exili.
Ara està publicant-se l'obra completa de l'escriptor Artur Bladé i Desumvila (Benissanet, Ribera d'Ebre 1907 - Barcelona 1995), que inclou dos voluns amb l'expressiu títol L'exiliada, que són els seus dietaris formant part d'aquell exili. El primer ja fou publicat el 1976 per l'editorial Pòrtic que dirigia Josep Fornas. Ara ha estat novament publicat formant part de l'obra completa a Cossetània Edicions. Aquest primer volum de L'exiliada comprèn la trajectòria de Bladé i Desumvila durant 1939 i 1940 exiliat a Montpeller i fa referència a les angoixes, esperances i projectes dels catalans amb qui compartia l'exili. S'hi parla de personalitats com Pompeu Fabra, Rovira i Virgili, Francesc Pujols i tants d'altres. S'hi descriu la vida quotidiana, els afanys i les espectatives. Un segon volum de L'exiliada comprèn els anys 1941 i 1942 fins que aconsegueix embarcar-se amb els seus cap a Mèxic on seguiria l'exili i continuaria escrivint amb la voluntat de contribuir a la vitalitat de la nostra cultura i de les aspiracions a recuperar les llibertats democràtiques.
L'exiliada són dos volums que expliquen una muntanya de dades sobre la vida quotidiana a cavall dels dies, anotant les frustracions i esperances que els acompanyaven.
Ara estic llegint un nou volum de l'obra completa de Bladé i ?Desumvila, el que comprèn els seus dietaris quan retornà a Catalunya, porta el títol de Viure a Tarragona 1966 - 1971 que segueix essent un bon testimoni en aquest cas de la progressiva recuperació que la societat catalana feia en aquells anys que haurien de desembocar en el restabliment de la democràcia. Bladé i Desumvila escrivia amb un estil clar, directe, amb capacitat per a descriure els matisos. En la vida quotidiana sempre té un moment per a explicar el gran espectacle de la natura. L'exiliada ens proporciona moltes dades de com fou la vida dels catalans en terres occitanes, on per cert, reberen l'ajut dels felibres amb els qui durant tants anys havia conreat l'amistat el catalanisme. Bladé i Desumvila ens ha deixat una extensa obra, enmig de la qual els seus dietaris ajuden a entendre la història d'uns anys especialment difícils.
