El col·lapse circulatori de diumenge a la ciutat

Marian Casademont. (Quart)

Diumenge passat, dia 8 de maig, vaig patir el col·lapse circulatori a la ciutat de Girona, com molts altres vehicles. Van coincidir dos esdeveniments que desborden la ciutat: el Temps de Flors, que cada any omple la ciutat de milers de visitants i nombrosos cotxes; i la mitja marató i cursa popular Ciutat de Girona. L´esdeveniment esportiu dificulta molt la circulació, a part de carrers tallats al trànsit. Això, sumat a una afluèn­cia molt nombrosa de vehicles per les flors, encara ho va complicar molt més. Em pregunto si l´Ajuntament no podia evitar que coincidissin aquestes dues activitats en el mateix dia, tenint en compte que totes dues s´han de planificar amb temps.

Oportunitats perdudes a l´aeroport de Girona

Xavier Álvarez. (Girona)

Primer viatge Barcelona-Madrid després de la anul·lació del vol Girona-Madrid: benzina, 22 €; abans, 2 €; peatges, 11,30 €; abans, 0 €; pàrquing, 36,60 €; abans, 18,10 €; preu del vol, 120 €; abans, 30 €; 1,25 hores de viatge fins a l´aeroport, abans 10 minuts. Cost total: 179,90 €, abans 50,10 €. Més de 130 € de diferència i 2,5 hores menys de vida cada setmana. Si tenim en compte que una mitjana de 800 persones al dia agafaven aquest vol ens gastem els usuaris més de 3.000.000 € al mes, diners que en haver d´invertir-los en benzina, peatges, billet i pàrquing a Barcelona, no ens els podrem gastar en restaurants, comerç o indústria a les comarques gironines. A més en tres mesos hau­ríem cobert els 7.000.000 € que demanava Ryanair. Això sense tenir en compte els ingressos indirec­tes pel comerç, turisme i indústria de les comarques gironines del turisme que no hi vindrà i només fem un càlcul del vol Girona-Madrid, però s´han cancel·lat 18 rutes. Ara sí, Spanair anuncia al setembre co­brir aquesta ruta, amb un xantatge: «Vol el monopoli» amb la complicitat de la Generalitat, posant els horaris que vulgui i les tarifes que li sembli, aquests sí que han fet bé els números. Això fa una mica de pudor. És hora que els governants pensin en el bé comú del poble pel qual governen i deixin els interessos personals, d´amics i familiars.

Dempeus

Enric Arau i Vàzquez. (Girona)

Hem d´estar amatents. Fugir de la misèria. El PSOE ens ha portat a la misèria. El PSC ens ha arruïnat. Són faves comptades. Sí, ens els últims anys, l´Ajuntament de Girona ha augmentat enormement les despeses de personal i ha retallat dràsticament les inversions a la nostra ciutat, penso que hem de fer quelcom. Posar-nos dempeus. Ja n´hi ha prou. Enrere els que compren vots donant treball a gent sense cap qualificació. Omplint els nostres carrers de vigilants desvagats. Enrere els que no lluiten pels trens de rodalies, per la N-II, pels nostres jardins (els que queden), per la nostra ciutat. Enrere. Si no els fem enrere ens acabaran d´ensorrar. Reflexionem, amics, que tenim molt a perdre i es tracta d´alguna vegada guanyar perquè si sempre perdem ho tenim molt malament.

Flors d´una altra primavera

Xavier Marquès. (Girona)

Any rere any, quan arriba la primavera, la saviesa de la natura fa que, d´entre el no res, comencin a brollar infinitat de floracions multicolors. De mica en mica totes les plantes que durant l´hivern, en notar el fred, s´havien arraulit per no patir-ne les conseqüències, sorgeixen d´una manera ordenada i gairebé miraculosa. És la majestuositat de la primavera. Enguany, però, a aquesta floració «controlada» cal afegir-n´hi una altra que sorgeix de tant en tant, quan comença a bufar el fort vent «electoral» que acaba generant una tempesta incisiva, grollera, partidista, descontrolada… Les seves pròpies arrels han estat ja des de sempre, però recentment encara molt més, sota sospita. Quan creix una nova branca, aquesta encara surt molt més esbiaixada. És la «floració política» que, com cada vegada que hi ha campanya electoral, mou els seus tentacles verinosos per inserir-nos una vegada més la seva -més que coneguda i enganxifosa- propaganda electoral amb promeses i solucions miraculoses que ni ells mateixos se les creuen.

Malauradament la nostra societat ha estat creada d´aquesta manera i, encara que ens sàpiga greu, hem de deixar-nos «enganyar» per una societat política desprestigiada i barroera. L´aire que respirem tots plegats queda saturat de missatges esperançadors però que, al cap i a la fi, tothom sap que acabaran buits de contingut. Picabaralles, retrets i enveges polítiques són el pa de cada dia i van esmicolant una societat en la qual els assumptes més importants per als ciutadans de bé, en el fons, acaben en un no-res. Immersos des de fa temps en una profunda crisi provocada per una economia basada en un afany d´avarícia descomunal, sense que avui en dia es vegi una sortida més o menys propera, ha acabat amb l´existència de moltes empreses i portant moltes famílies al fons d´un pou sense sortida -si més no, de moment.

I després d´aquesta tempesta, un cop tothom hagi estat col·­locat al lloc que es mereix, caldrà que cada una de les flors acabi jugant el seu paper social i, encara que sigui per una vegada a la vida, posin fil a l´agulla i no ens deixin a tots plegats de nou «amb el cul a l´aire».

Tres inauguracions importants

Lluís Torner i Callicó. (Girona)

Aquesta primera setmana del mes de maig, en plena primavera, la nostra ciutat ha acollit, entre altres activitats culturals, tres inauguracions ben notòries, que per la seva importàn­cia pensem que val la pena de fer-nos-en el corresponent ressò. En primer lloc, el dijous, dia 5, s´esdevingué la inauguració de les obres de remodelació de l´emblemà­tic edifici de la Fontana d´Or. Amb la recent fusió de Caixa Girona amb La Caixa, els gironins vàrem dir adéu, amb certa nostàlgia, a una entitat que consideràvem nostra, però que, donades les circumstàncies econòmiques, amb la resultant s´ha aconseguit una major solidesa, tot i que, és clar, sempre reca la pèrdua d´una marca pròpia. Sortosament, tot i el canvi de nom, es mantindrà el caràcter gironí d´aquella, així com de la seva obra social i cultural. Això s´ha vist amb l´esmenta­da remodelació d´aquest edifici que ha esde­vin­gut un important centre d´art i cultura per al gaudi de tots els ciu­tadans. Escoltats els parlaments dels representants de les noves entitat i fundació -tot i el canvi de nom- va quedar molt clara la continuïtat, i fins i tot la millora, de les funcions que venia fent a la nostra estimada ciutat. Ara bé, pel que fa al nom, als gironins ens serà difícil oblidar el de Fontana d´Or.

L´endemà, divendres dia 6, es donava el tret de sortida a la campanya de les eleccions municipals, començant amb la penjada de cartells, que anirà acompanyada dels bons propòsits i promeses dels candidats. Esperem que sigui l´inici d´una cursa noble, i que les crítiques entre partits siguin substituï­des per la sincera manifestació d´uns projectes i propostes pensats, exclusivament, en favor de la millora de la ciutat i dels ciutadans.

I finalment el matí del dissabte, dia 7, tingué lloc la inauguració de la 56a exposició floral que farà que, en el decurs d´una setmana, la nostra ciutat rebi multitud de visitants, amb l´afany de visitar el nostre Barri Vell, tot gaudint d´una bellesa floral que, barrejada amb la pàtina de les pedres, constitueix una amal­gama de color que es veu transformada en reeixides obres d´art mercès a la sensibilitat de les persones que, any rere any, intervenen en el seu muntatge.