Hem volat amb Ryanair com qui surt a passejar el gos, hem xalat amb les xarxes socials, hem defensat egoistament la pròpia cadira ignorant que surem en el mateix tronc rodoladís. Eren els anys de la festa. I ara mirem a terra i descobrim l'espadat ran de sabata. Vertigen? Sí, però l'actual contingència és el millor escenari per a la UdG. Els estudiants, els professors i el personal d'administració i serveis han descobert de sobte que l'entorn social es deteriora i que ells tenen una privilegiada universitat, que això és un bé a defensar, i han alçat la pancarta, i han sortit al carrer. Fent pinya. Com abans. Com sempre. Com a sector econòmicament i intel·lectualment privilegiat, els dirigents universitaris no tenen més remei que ser honestos i solidaritzar-se amb la resta del món. Predicant amb l'exemple. Protestant o retallant. I no estaria malament que prenguessin nota de l'esperit d'honradesa que mou el grapat de joveníssims estudiants de Lletres i Educació que aquests dies abanderen la protesta. La seva és una mirada renovada, fresca, un punt de vista necessari per orientar l'encara distreta comunitat universitària.
