DEL BIBERÓ AL GREIX

02.06.2011 | 02:00
DEL BIBERÓ AL GREIX
DEL BIBERÓ AL GREIX

"Els nens que segueixen prenent el biberó més enllà dels
2 anys d'edat tenen un 30% més de risc de patir obesitat"

o pot anar a dormir sense el seu biberó...". I així un dia i un altre dia. I van passant els dies, els mesos, els anys... I el nen es va fent gran. I, com qui no vol, va assimilant l'hàbit d'aquest biberó que acaba essent imprescindible per agafar el son. Qui pot veure malícia en aquest innocent biberó? Qui pot renunciar a la comoditat de que el nen es vagi endormiscant mentre pren la seva llet amb cereals o sense?
Durant molts anys he criticat aquesta pràctica per dues raons. En primer lloc pel dany que pot causar en les dents del lactant aquest contacte prolongat amb un líquid endolcit. S'ha demostrat que augmenta la propensió a les càries. I en segon lloc perquè aquest hàbit suposa un fre a l'evolució i maduració de la personalitat del nen. Quan la maduració cerebral ja permet que el nen sigui capaç de menjar amb la cullera, el biberó no deixa de ser un ancoratge en l'amamantament que tantes satisfaccions li va donar en els primers mesos de la seva vida. El nen pot quedar-se en aquesta "fase oral" tan primària.
Però ara hi ha un tercer argument. S'ha observat com els nens que segueixen prenent el biberó més enllà dels 2 anys d'edat tenen un 30% més de risc de patir obesitat als cinc anys. I és que un nen de 2 anys, amb pes i mida adequats, que se'n va a dormir amb un biberó d'un quart de litre de llet sencera, rep aproximadament el 12% de les seves necessitats calòriques diàries amb aquest biberó. Aquesta dada s'ha pogut demostrar a partir d'un seguiment de gairebé 7.000 nens des del naixement fins els cinc anys i mig. Gairebé una quarta part d'ells utilitzaven el biberó als dos anys com a contenidor principal de beguda o anaven a dormir amb un biberó calòric. I s'ha vist com aquest augment de risc cap a la obesitat era independent d'altres factors com poden ser els de tipus genètic o hereditari, el pes en néixer, o els hàbits alimentaris durant la infància.
Educar els fills no és tasca fàcil. Però cal deixar-se guiar pel sentit comú i cal respectar el camí que tot nen fa cap a la seva autonomia. Actualment, quan hi ha una gran preocupació per tots els trastorns associats a l'alimentació, ja sigui per defecte (anorèxia) o per excés (obesitat), cal recordar la importància d'educar els hàbits del menjar. Malgrat tots els inconvenients, cal que el nen aprengui a fer ús de la cullera en el camí d'aprenentatge cap a la seva autonomia. Als animal de cria cal encebar-los, a les persones humanes cal educar-les en el bon ús del menjar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema