L'Organització Mundial de la Salut va adquirir notorietat en propagar el pànic a la grip A, que va reportar avantatjosos beneficis als laboratoris farmacèutics on han treballat o treballaran els membres de l'OMS. En lloc de callar avergonyida per sempre, la benemèrita institució infringeix ara el codi d'honor entre perdonavides carregant contra la indústria de la telefonia cel·lular. L'acusació capciosa -estúpida per òbvia- estableix que l'ús de mòbils danya el cervell, una cosa que sap de sobres qualsevol que hagi parlat a través d'un d'aquests artefactes. De seguida que s'adhereixen un mòbil a l'orella, mamífers que semblaven racionals uns segons abans d'aquesta operació pateixen un eclipsi neuronal. El seu discurs degenera en un puré tou, contaminat per expressions tan nocives per a un cervell evolucionat com "ara arribo", "ets aquí?", "hem de parlar" o "tu no poses tant com jo en la nostra relació". Difosa pels neurotransmissors, aquesta enganyifa provoca una inflamació cerebral de tal calat que pot ocasionar fins i tot una mutació en la Escherichia coli de la flora intestinal.
El mòbil és l'artefacte mitjançant el qual ens comuniquem amb persones amb les quals no mantindríem contacte de cap altra manera. El 99% de converses per aquest conducte són supèrflues, percentatge que iguala el nombre de cervells danyats. La frase universal "t'estic trucant per mòbil" resulta més insidiosa per al cervell que la incrustació física de l'artefacte al cap dels seus usuaris, una temptació irresistible quan torben la pau d'ambients no contaminats. L'estudi científic no especifica si els seus autors s'han transmès les dades per mòbil encara que, tractant-se de cervells de l'organizació que va inventar la grip A, costa imaginar un abús metabòlic capaç d'empitjorar-los. La decisió més raonable és deixar d'utilitzar el mòbil per no haver d'escoltar l'OMS.
