Un metge d'un CAP sospita que un malalt seu té un tumor al pàncrees i creu vital confirmar-ho. Demana que l'enviïn urgentment a un hospital per fer les proves pertinents. Resposta burocràtica: "ja l'avisarem", li diuen al malalt. Imaginin la cara i l'angoixa d'aquest i de la seva família. I la cara de babau -i d'emprenyat- del metge. Això és el que ens espera a la sanitat pública catalana? Sí, si atenem a les paraules del conseller de Salut, Boi Ruiz, qui va dir que les retallades només afectarien les llistes d'espera.
Més. També va demanar una implicació més gran del personal sanitari. I per aconseguir-ho redueix un 31% els salaris dels metges d'assistència primària que contracta per cobrir baixes, que no saben quan els durarà la feina, perquè són contractes mensuals per 25 hores setmanals. Les hores emprades en anar a les sessions clíniques, reunions amb especialistes, informes, etc., seran "gratis et amore". I no oblidem que els metges a Catalunya són dels més mal pagats d'Espanya. Què passarà aquest estiu als centres sanitaris? Així s'implica al personal sanitari?
Més. Els incentius salarials depenen de la productivitat. I com es mesura això? Per tenir menys morts al currículum? O per fer menys proves a l'hospital?
Més. A totes les cases hi ha centenars de milers de capses de medicaments a mitges, que acabaran a les escombraries. Aquesta despesa, la més important, es reduiria a menys de la meitat receptant per dosis necessàries, no per capses senceres. Però la indústria farmacèutica perdria molts guanys. Ah, carai! Quan la salut és un problema econòmic, no és salut. I el senyor Ruiz ve del món econòmic de la salut. Sense comentaris.
