La Vall de Santa Creu dins del Parc Natural; obsessió contranatura

Joan Ball-llosera Llagostera.

Portaveu de la Plataforma Defensem

Catalunya.

Una de les reivindicacions d´aquesta Plataforma ha estat sempre demanar el respecte a allò tan bàsic com es la propietat privada, entre altres drets Constitucionals, així com el diàleg i l´aplicació del sentit comú en les actuacions del Govern. Retornar la Vall de la Santa Creu al seu estatus de nucli urbà fora del límits del Parc, no solament seria allò raonable i just, sinó allò que tocaria fer als altres Parcs i figures de protecció.

Retornen a la ment les finques confiscades que formen part a la força del Parc Natural del Montgrí i les dels Aiguamolls del Empordà. Són confiscacions no consumades, però si iniciades.

La cinquena província de Catalunya, propietat de l´estat Espanyol, avança dia a dia guanyant terreny tant de titularitat privada com pública, amb l´excusa que s´ha d´aplicar la llei de Costes.

Mentrestant, els ecologistes, ben vistos per fora perquè aparenten bonhomia, a pesar que alguns, no tots, tenen obscurs interessos ocults per dintre, en plena catarsi ataquen frontalment el Govern de la Generalitat, per l´avantprojecte de la llei òmnibus i, amenacen d´anar a Brussel·les, o sigui a casa d´aquests veïns llunyans, perquè a casa no els fan cas?

Nosaltres pensem que l´únic que està fent la Generalitat és arreglar el que alguns ecologistes varen contribuir a destrossar, és a dir el país. Per això aplaudim l´actual tarannà del Govern.

És molt preocupant veure com gent de Catalunya va a Brussel·les per anar contra el seu propi Govern autonòmic. Volem la independència però anem a l´estranger a queixar-nos del nostre propi Govern, després que aquest ha guanyat unes eleccions pulcrament democràtiques i, que l´únic que fa és aplicar la voluntat democràtica manifestada pel poble a les urnes en les seves decisions per aixecar el país.

Plouen mentides

Jaume Delclòs i Ayats. barcelona.

Sr. Felip Puig, li escriu una de les persones que va ser ferida pels Mossos d´Esquadra, que va necessitar punts i va rebre moltes contusions. Ahir amb la seva compareixença al Parlament vaig quedar esfereït. Vostè va afirmar que no s´esperaven la resposta tan violenta dels manifestants. Sr. Puig, tothom ho ha vist, per sort. Hi ha moltes imatges que mostren la resistència pacífica dels manifestants. Estàvem asseguts a terra, amb les mans enlaire, això és violència? Això es diu manifestar-se pacíficament, això es diu defensar un futur digne per als nostres fills i filles, això es diu exercir els nostres drets elementals i bàsics de manifestació. Encara no he sentit res sobre el fet que tots els agents portaven la seva identificació tapada, identificació que la llei obliga a anar a un lloc visible, i vostè, d´això, no en diu res. Sr. Puig, dimiteixi, prou mentides i mentiders. Aquest nostre país estimat es mereix responsables que estiguin a l´alçada. Dimiteixi. El PSC i ERC quan pensen demanar la seva dimissió? Sr. Artur Mas, cessi el seu conseller d´Interior. Vostè va dir «Govern dels millors»? De moment té el «Govern dels mentiders».

El Sr. Rajoy ni hi és ni se l´espera:

encara no s´ha

posat a treballar

Jordi Vidal Bernades. palafrugell.

Quan es va saber el resultat de les eleccions del 22 de maig, el Sr. Rajoy ens va dir que a partir d´aquell dia el que calia era posar-se a treballar. Com pot ser possible que una persona que porta tant de temps sense fer res pugui fer ara aquestes declaracions tan ràpides i inesperades? Però pel que hem anat veient sols van ser unes declaracions de bones intencions, ja que dues setmanes després, ni hi és ni se l´espera per treballar, ni tan sols per fer propostes eficaces als seus col·laboradors en les diferents institucions en les quals el resul­tat electoral els permet governar. Però sí que vam veure tots la setmana passada com en companyia de les seves companyes i rivals de partit, Cospedal i Aguirre, va tastar una amanida de cogombres, a la vegada que anaven criticant la feina feta del Govern en aquest assumpte que tant ha perjudicat els agricultors espanyols. Ara que ja s´ha demostrat que no era culpa d´Espanya i els del PP haurien d´haver donat suport al Govern per exigir responsabilitats als que ens han perjudicat. Però per variar els del PP es creuen que criticant els del PSOE, i no donant-los suport en res, arribaran com si res a Governar. Crec que cada cop més els del PP estan anat per mal camí i dubto molt que a les generals tinguin tants vots com es creuen.

A tot gas

Joan Martí Utset. Lloret de Mar.

Trobo que l´autor passa molt de resquitllada pel fons de la qüestió i es queda en la pura anècdota. D´entrada, dubto que tingui ni una lleugera idea del contingut real de la Llei d´Accés Motoritzat al Medi Natural, perquè una llei que era excessivament restrictiva i absurda, fa un pas cap a la normalitat i el sentit comú. A tall d´exemple, la llei no permetia la circulació per camins de menys de 4 metres (hi ha carreteres que no arriben a aquesta amplada), mentre alguns ajuntaments rebien ajuts de la UE per condicionar camins més estrets... per a la circulació de vehicles. Una llei que per voler protegir, ha fet proliferar senyals que indiquen prohibicions, direccions i distàncies, la qual cosa facilita l´accés a individus que d´altra manera no s´hi veurien en cor... en una paraula, massificant, a part del desagradable impacte visual. Penso que si t´agrada la natura, et prens l´interès d´aprendre a orientar-t´hi i conèixer el mitjà, aprens a estimar-lo i respectar-lo. A peu o en moto.

La cultura de la moto de muntanya és part molt arrelada del teixit social català i gironí des dels anys 50/60 i entre d´altres fites, ha assolit un munt de Campionats del Món i també d´indústria, però no només això. Tots en tenim exemples, es faria llarg exposar els arguments que una i altra part poden posar a sobre de la taula, precisament per això cal una llei, justa i equitativa. Potser no és a la mida del senyor De Ribot, però tampoc ho és a la meva. Difereixo quant a la seva opinió sobre la desregulació, aconsellaria a l´autor d´aquest article donar un cop d´ull, no només a la llei, sinó a la nova reforma, que en absolut donarà carta blanca als motoristes i al molt desconegut Informe Boada de la UAB sobre l´impacte de les motos en el Medi Natural.