LLETRES

´PROCRASTINAR´

 
´PROCRASTINAR´
´PROCRASTINAR´  

ALBERT CANO Després de quatre anys de crisi, seguim sense donar passos decidits per buscar solucions. I és que els nostres dirigents segueixen procrastinant (és a dir, posposant les mesures necessàries per corregir els problemes, aplicant draps calents en el seu lloc).
I això passa a Europa i a Espanya. En el primer cas, s'ha gestionat tan malament com s'ha pogut la solució del drama grec, sotmetent els mercats a continus sobresalts. L'últim acudit és aconseguir una "participació voluntària" de la banca, perquè s'impliqui en el segon pla de rescat grec (però, si no hi ha coerció, els bancs no hi aniran; i si n'hi ha, les agències declararan que hi ha impagament). I això és negar la realitat que tots comenten en privat: Grècia no pot pagar el que deu, cosa que portarà a una reestructuració del seu deute. El cas és guanyar temps.
Per aquí succeeix el mateix. El Govern aprova "reformes" com la laboral, titllades de "poc valentes" per l'FMI; amb dades actuals de comptabilitat, se sap que les comunitats han incrementat el seu dèficit (posant en perill l'objectiu del 6% per a aquest any); les ex-caixes segueixen sense sanejar balanços (especialment, quant al valor dels seus actius immobiliaris), fet que baixa la seva apetència per als inversors, davant la imminent sortida a borsa d'algunes d'elles, etc.
A Espanya, diversos economistes coincideixen en les solucions: a curt termini, devaluació interna (amb reduccions salarials i pujades d'impostos, per pagar allò degut als nostres creditors); a llarg, orientar l'economia a l'exportació, baixar la dependència del totxo i reformar el sistema educatiu (amb noves actituds: aconseguir que més joves vulguin emprendre, en lloc de ser funcionaris). En canvi, el probable guanyador de les eleccions vol reintroduir la desgravació per compra d'habitatge. Bé; quan ens assemblem a l'Argentina, ja no valdrà indignar-se.

Enllaços recomanats: Premis cinema