RESUM
Opinió

Obama i palestina

«A més de la gran manifestació de març, ha ajudat a l'acord el derrocament de Mubarak»

 09:25  

LLUÍS BUSQUETS I GRABULOSA He parlat aquí mateix de l'escaquer palestí. El 14-VII-2003, em vaig remuntar als orígens del problema, quan la proclamació de l'Estat d'Israel (14-V-1948). Bush havia aconseguit aquella primavera de 2003 un nou primer ministre en l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas, per dissenyar un full de ruta com a pla de pau i l'havia im/pro-posat a Sharon i a Abbas, el 4-VI-03, a la cimera d'Àqaba. Això no obstant, com si hagués resultat fàcil asseure israelians i palestins, dos dies després, el 6-VI-03 Hamas (acrònim que significa Moviment de Resistència Islàmica), mitjançant Abdel Aziz al-Ramtissi, cap del moviment a Gaza, declarava no acceptar els acords d'Àqaba i el seu fundador, el paraplègic xeic Ahmed Iassin, deia que Abbas, en el seu discurs on es comprometia a acabar amb els brots de violència a canvi de desmantellar assentaments israelites, s'havia oblidat de dos punts clau: l'haq al-Awda (retorn dels refugiats) i el futur de Jerusalem. (Hamas dominava aleshores el braç armat Azzadin El Kassam, responsable dels atemptats suïcides, comptava amb ajudes socials -escoles, infermeries, mesquites...- i com que Aràbia Saudita havia reduït la seva ajuda després de l'11-S, havia rebut finançament d'Iran). A Hamas, aleshores, li feien costat els altres grups radicals, la Jihad islàmica -grup finançat i entrenat per l'Iran i pel seu homònim libanès, les milícies xiïtes del Hezbollah, que disposava com a braç armat de les Brigades de Jerusalem, liderades pel xeic Abdallah Shami-, les Brigades dels màrtirs d'Al Aqsa, liderades per Marwan Barguti, braç armat d'Al-Fatah ("Moviment d'Aliberament de Palestina"), el contrincant de Hamas. Al-Fatah, integrat des de la seva creació el 1964 en l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), a la qual pertanyien també Arafat i Abbas, en feia part juntament amb les organitzacions radicals laiques que conformaven el Front de Rebuig als acords amb Israel (Front Popular i les seves escissions Front Democràtic, que compten amb un braços armats minúsculs). Aleshores -d'això fa vuit anys- per primera vegada, els grups radicals integristes islàmics no pertanyents a l'OAP (Hamas i Jihad, amb un 25% de recolzament) superaven el 22,6% d'Al-Fatah.
Des d'aleshores han passat moltes coses. Assassinats seleccionats de líders palestins, mort de Iàsser Arafat, Abbas al capdavant de l'ANP, murs de formigó a les fronteres amb Palestina alçats per Israel i, el que va suposar una rebolcada inesperada del full de ruta: Hamas guanyà majoritàriament les legislatives del 25 de gener del 2006 (74 escons -entre els quals sis cristians, una dotzena de dones i tretze presoners, deu dels quals en presons israelianes- sobre 132 diputats). Un partit o organització que no renuncia a la lluita armada, que té en el seu programa el no reconeixement d'Israel i que, mentre EUA no s'acaba de definir, la UE considera terrorista. (La UE malda per definir el terrorisme com l'actuació violenta que produeix víctimes en un Estat en pau; el problema rau a saber què és un Estat en pau. Per a Hamas, Palestina està en guerra amb Israel.) El febrer del 2006 es constituí la cambra de diputats palestina (bé que es va haver de fer per videotelèfon perquè els israelites no deixaren traslladar-se a Ramala els elegits des del territori de Gaza). En vaig parlar el 6-III-06. Israel i EUA preparaven un reguitzell de mesures sancionadores contra els palestins perquè es penedissin d'haver votat com havien fet (visca la democràcia!): restriccions de moviments de persones i mercaderies, arrest de finances i obres infraestructurals. Abbas encarregà govern a Hamas, instant-los al que li imposava el quartet (EUA,UE, ONU i Rússia): reconeixement d'Israel, renúncia a la violència, acceptació dels acords Israel-ANP. Aquests li van dir que ni pensar-hi. (Com volia que Hamas, 18 anys després de la seva creació, renunciés als seus postulats fundacionals que tant rèdit li havien donat?) Però, proposaren Abdelaziz Douaik per presidir el nou Parlament i, de primer ministre, Ismail Hinaïia, dos homes moderats, amb l'encàrrec de fer un gabinet d'unitat nacional, incloent-hi Al Fatah, l'enemic de Hamas. No sols la UE enviava Solana al territori, sinó que la Comissària d'Exteriors trobava bé que Putin convidés representants de Hamas a Moscou, i Merkel i Blair posaven com a única condició per seguir ajudant els palestins que deixessin la violència i reconeguessin l'estat d'Israel.

Tot debades. El març del 2006 EUA i la UE ja van suspendre relacions amb el nou govern de Hamas. Els intents de formar una coalició entre Hamas i Fatah només van servir perquè es desplegués pràcticament una guerra civil: el juny del 2007 Hamas aconseguí el control de Gaza; Fatah retingué el poder a Cisjordània, amb Jerusalem est. Adéu govern d'unitat nacional! Israel estrenyia el bloqueig de la Franja i, amb l'operació Plom Fos, ho va fer en fort en el traspàs d'any 2008-09 amb l'excusa d'anar contra les infraestructures terroristes de Hamas a Gaza... Amb Egipte com a mediador, es proposà una reconciliació Hamas-Fatah i a la tardor del 2010 s'enumeraven els acords i desacords de Damasc. El passat 15 de març milers de palestins es manifestaven demanant el final de la divisió entre faccions. L'endemà, Mahmud Abbas, president de l'ANP, prometé convocar eleccions generals. El passat 27 d'abril les dues faccions anunciaren a El Caire un acord per acabar amb l'actual divisió. Segons Azzam al-Ahmad, cap de la delegació negociadora de Fatah, l'acord inclou un govern provisional de figures tecnòcrates independents que prepari abans de vuit mesos unes eleccions parlamentàries. Segons Mahmud al-Zahar, figura destacada de Hamas i que va participar en les negociacions, també es va debatre com reactivar el Consell Legislatiu Palestí i l'OAP. S'alliberarien presoners de les dues faccions i s'unificarien les forces de seguretat. Era una gran notícia, rebuda amb fredor per EUA i Israel.

Aquest és el panorama que té Obama ara damunt del tauler. Hi ha analistes que diuen que, a més de la gran manifestació de març, ha ajudat a l'acord el derrocament de Hosni Mubarak, perquè el líder egipci era vist per Hamas com un còmplice dels EUA i d'Israel. També la revolta síria contra Baixar al-Assad, ja que Hamas hi té una base històrica i ha hagut de cercar una entesa amb els seus rivals de Fatah per no quedar del tot aïllats. Com sigui, l'acord és més que fràgil: mentre Abbas assegurava que el nou govern haurà de considerar possibles converses de pau amb Israel, al-Zahar precisava que aquestes negociacions no formaran part de l'agenda del nou govern.

L'OAP continuarà sent el responsable de les negociacions, assegurava Abbas, a Ramala, tot i que no donava cap detall de pactes de govern després dels comicis. Netanhayu, per la seva banda, hi fica cullerada: "L'ANP haurà d'escollir entre la pau amb Israel o la pau amb Hamas". "És impossible que un futur govern palestí s'entauli a parlar amb Israel", reblava el clau al-Zahar. L'entesa és més que fràgil i Obama haurà de fer alguna cosa.

  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per


Avís legal
Altres mitjans del grup
Diario de Ibiza | Diario de Mallorca | El Diari | Empordà | Faro de Vigo | Información | La Opinión A Coruña | La Opinión de Granada | La Opinión de Málaga | La Opinión de Murcia | La Opinión de Tenerife | La Opinión de Zamora | La Provincia | La Nueva España | Levante-EMV | Mallorca Zeitung | Regió 7 | Superdeporte | The Adelaide Review | 97.7 La Radio | Blog Mis-Recetas | Euroresidentes | Loteria de Nadal | Oscars | Goya