Tot un poema ahir les cares dels assistents a la conferència del secretari d'estat de Transports estatal, Isaías Táboas, a la Cambra de Comerç de Girona. Táboas va fer ahir una de les conferències menys complaents de les que recordo. Sol passar quan se li demana una conferència a un "executiu públic" de l'escola de la desapareguda Mercè Sala, una de les gestores considerades més brillants però d'escassa diplomàcia. Diuen que si s'asseia damunt d'una barra de gel, aquesta en lloc de fondre's creixia. Aquesta mateixa sensació em va transmetre ahir aquest càrrec ministerial. A la sala noble de la Cambra de Comerç no calia l'aire condicionat. L'ambient era polar. Són professionals que sempre posen per davant la disciplina de les seves responsabilitats estatals... per molt catalans que siguin, com és el cas dels dos mencionats. No és ni bo ni dolent, sinó que simplement és així! Táboas treballa avui per l'Estat. Ja no és secretari general de la Presidència de la Generalitat.

El secretari general de Transports no va tenir ahir cap mena de problema en respondre a una pregunta directa del delegat del govern a Girona. Eudald Casadesús va assegurar que s'estava incomplint una llei -l'Estatut- en no transferir a Catalunya els aeroports de Girona i de Reus, i li va preguntar quan calculaven fer aquest traspàs. El Secretari d'Estat no va titubejar en assegurar que l'Estatut no es planteja transferir la titularitat, la competència, d'una infraestructura d'interès general de l'Estat. I al seu criteri -va advertir Táboas- l'aeroport de Girona és d'interès general. No només va decebre aquesta expectativa, sinó també la dels representants empresarials que fa mesos reclamen a AENA que part del que recapta en concepte de tarifes aeroportuàries, ho destini a captar vols per Girona. A pagar Ryanair vaja! Nova negativa: "AENA no pot ni ha de subvencionar un client com és Ryanair", va deixar anar Táboas, que té clar que el gran error ha estat "permetre que un aeroport tingui una dependència del 98% d'una sola companyia".

Feia temps que no assitia a un llançament de galledes d'aigua glaçada a discreció com ho va fer el secretari d'estat. Sens dubte unes maneres clares i diàfanes que cal agrair. Sobretot perquè els empresaris i polítics catalans saben perfectament quina ha de ser a partir d'ara la seva actitud i la seva estratègia.