Uns mesos abans de sortir del Govern, el tripartit va aprovar un pla per crear un sistema de rodalies i tramvies a les comarques gironines. No era cap improvisació d'última hora, sinó la plasmació documental del que ja s'havia plantejat un any abans. El sistema de rodalies superposava les línies de Maçanet-Massanes-Flaçà i Riudellots de la Selva-Figueres. Aquestes noves rodalies haurien d'enllaçar amb la xarxa d'altes prestacions a Figueres-Vilafant i Girona ciutat, que es convertiria en la principal estació intermodal. El projectre de tramvies a Olot i Sant Feliu de Guíxols tenia un horitzó més llarg: l'any 2026. A principis de 2009, Política Territorial també havia anunciat que vint-i-quatre trens regionals d'alta velocitat connectarien cada dia Girona amb Barcelona quan entrés en funcionament el TAV. Això és el que va deixar escrit l'anterior govern. Ara queda per veure què assumeix l'actual d'aquest nou pla i què es podrà concretar amb l'actual política de retallades pressupostàries que ha afectat principalment la conselleria de Territori i Paisatge. De moment, s'ha anunciat aquest tren de rodalies entre Figueres i Blanes cada hora. És poc per millorar substancialment el servei, però tot és començar. Tot i entendre que ens trobem en un moment delicat per emprendre nous projectes d'infraestructures i nous serveis públics, els nostres governants han d'assumir d'una vegada que invertir en transport ferroviari equival a estalviar en el futur, sobretot en sostenibilitat. Catalunya i Espanya mantenen un retard històric, amb relació als principals països europeus, en servei ferroviari, tant en transport de passatgers com de mercaderies. El tren ha de ser el principal mitjà de mobilitat del futur, i algun dia caldrà posar fil a l'agulla. No podem trinxar permanentment el territori amb més carreteres.
