Els jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar van estrenar il·luminació per oferir visites nocturnes guiades. Durant els divendres de juliol i agost, s'aprofitarà la passejada per representar en viu i en directe les aventures d'Apol·lo i Dafne així com la lectura de fragments poètics de Josep Carner dedicats a la vila del llorer.
Recórrer el paratge, situat en un penya-segat que s'emmiralla en la mar brava, és gaudir d'una festa per als sentits. Afloren emocions, vivències i sentiments en una captivadora simbiosi d'harmonia amb la natura. Els colors i olors delecten la vista, acaronen l'oïda i afalaguen l'olfacte. La caminada salva els desnivells de les terrasses amb rampes i escalinates de graons coberts d'heura. Rectes camins de sorra s'entrecreuen en uns miradors farcits de busts de marbre d'estil neoclàssic que emergeixen enmig del verd amb la pètria mirada encarada a l'horitzó. En els miradors s'albira una mar remorosa i es respira els efluvis salobres.
A les càlides nits d'estiu, els arbres remuguen queixosos empesos pel suau oreig. L'aigua dels brolladors batega insistentment sobre les pedres. La fantasmagòrica ombra dels xiprers ressegueix el laberint de camins, flanquejats per tanques retallades, oberts a les petjades que esqueixen el tel suau de la sorra aplanada pel rasclet... És un petit paradís per descobrir.
El marquès de Roviralta, amo dels terrenys, encarregà el disseny l'any 1919 a l'arquitecte i paisatgista Nicolau Rubió i Tudurí, que es va inspirar en jardins del Renaixement italià.
A finals dels anys noranta, atès el quantiós cost de manteniment exigit per la fragilitat de moltes espècies arbòries, la família de l'aristòcrata va optar per cedir-los a l'Ajuntament.
Ara bé, si l'administració ha de protegir-los de la degradació i, a la vegada, apropar-los a la gent cal molta prudència perquè no es converteixin en un lloc de pelegrinatge ritual.
Per tant, l'atractiu de la visita nocturna és una excusa de mal pagador que viola la calma de la foscor amb els focus enterrats que, com els llampecs de Zeus, fereixen els ulls dels visitants.
La lluminària destorba el gaudi d'un passeig a la llum de la lluna en companyia del silenci només trencat pel ric-ric dels grills, el raucar dels rànids en els estanys i el somort murmuri de les onades llunyanes que moren a la sorra.
L'emissió del flux lluminós en intensitats, direccions o rangs espectrals provoca contaminació lumínica, suposa una agressió al fràgil ecosistema i malbarata recursos energètics.
Si es volia una processó nocturna, per què no utilitzar portadors de teies, ciris o espelmes?
