Els continuats tombs en la política educativa no fan res més que crear més incertesa i divisió en la comunitat pedagògica i torpedinar les relacions entre professors i pares. A hores d'ara, encara hi ha escoles que no saben quin horari faran el curs vinent; o sigui, a menys de dos mesos de l'inici de les classes. El mateix passa amb el programa 1x1, el de digitalització de les aules i els ordinadors dels alumnes. Uns el faran servir i d'altres no. Fins i tot hi ha qui ha fet la despesa i els ordinadors no s'han utlitzat. La consellera Irene Rigau no ha fet res més que desmuntar tot el que havia fet el tripartit. Sense qüestionar si estava bé o malament. Simplement s'havia de canviar. Més o menys així ha seguit tot el govern dels anomenats "els millors". Després, tots plegats, ens estirarem els cabells quan es publiquin els resultats d'avaluació dels nostres fills i tornem a estar a la cua d'Europa. L'educació hauria de ser un àmbit intocable i que es mereixés un pacte entre tots els partits. Els mínims haurien de ser pactats i això no es fa. La política que s'aplica és únicament i exclusivament de qui mana.
