Cartes

i Figueras

roser frigola i macià. girona.

Amb agraïment i deute li comunico l'enhorabona pel seu nomenament com a director del servei territorial de Salut a Girona. És un pas més en la seva trajectòria personal humanitària que ja va començar quan de jovenet manifestava vocació de servei inclinant-se per la medicina com a fita professional. No va ser fàcil per a la seva família de pescadors renunciar a la col·laboració del fill, esmerçar ingressos, facilitar-li matriculacions i desplaçaments perquè en Josep acudís a la facultat de medicina de Barcelona i assolís l'anhelat títol. Tampoc devia ser fàcil per al jove Josep que al cap i a la fi és qui hi va posar cervell i colzes, estrès i estretors. No tots els joves estan disposats a fer aquests sacrificis quan un petit sou els permet la moto, les gresques o les vacances pagades. La història del Doctor Trias a Blanes és prou coneguda. O potser no prou per raó de la seva discreció i senzillesa. Aquestes qualitats o malgrat elles no impediren més tard que fos sol·licitat per a candidat i també escollit alcalde de la seva vila natal.

Avui de la seva joventut tinc el deute d'explicar-ne un gest honorable envers el mestre de primària (el meu pare) quan va traspassar: una carta emotiva, generosa, d'agraïment i record, publicada a la premsa, que va ajudar la meva mare (la vídua) i els fills a sostenir l'ànim en els moments de dolor en constatar que no sempre la feina d'ensenyant és poc reconeguda. En aquest gest rau el meu agraïment.

És en justa reciprocitat que li dedico aquestes ratlles que volen encoratjar-lo en la nova comesa la qual per estar ambientada en circumstàncies de crisi no serà probablement gaire fàcil. Vostè mateix en el seu article "Un record a un mestre" parlava de "l'amor que demostrava en la seva àmplia humanitat" i feia palès un agraïment que probablement altres no saberen explicitar. Aquest amor del mestre es també l'amor del metge cap als pacients i també "la facultat de transmetre experiències, coneixements i sacrificis" que també han menat les actuacions de vostè.

Igual que un mestre, també un metge necessita ésser honorat, reconegut i explicitat i jo tinc interès a dir a tots els que dependran de la seva gestió que vostè inspira confiança i mereix suport i que malgrat que "els problemes són el pa de la vida" la seva herència blanenca i marinera contribuirà a mantenir surant el vaixell sanitari que malgrat la crisi ara li toca patronejar a Girona.

Ni retallades sanitàries,

ni dependència

jordi pujadas ribalta. arbúcies.

Els dirigents polítics catalans, amb la "força" dels vots autonòmics, ens volen fer anar més enrere socialment retallant els serveis bàsics d'urgències del Centre d'Atenció Primària i el d'ambulàncies. Uns serveis que van costar molt temps i esforços d'aconseguir. I ara, per retallar ho, posen al sac del que en diuen mesures d'austeritat.

Austeriat és l'estalvi que els ciutadans no ens hàgim de desplaçar per anar d'urgències a un centre col·lapsat amb el risc que s'agreugin malalties pel fet de no arribar a temps. Abans hi hauria altres solucions, com per exemple l'estalvi en costos de sous, dietes i pont aeri dels diputats que van Madrid a recollir les engrunes del pa que hem fet aquí; l'estalvi d'eliminar els costos que ens suposa mantenir un Estat que ara té unes infraestrucures i instal·lacions que cadacú (en diuen comunitats autònomes) s'hauria de mantenir i rendibilitzar solet.

Ara, el Govern de la Generalitat, amb el suport dels grups que eren a la manifestació del 10J, hauria de mantenir els serveis sanitaris (i en concret el cas que ens ocupa, les urgències), educatius, socials, i treballar decididament,ja, cap a la independència fiscal i política del nostre país.

La multa a Endesa

cristina bas roldós. veïnat de trullàs. vilanna.

Quin poc ressò que ha tingut la miserable multa a Endesa per les nevades del març de 2010. Ni amb la provocació es reacciona, ni s' indigna, ja. Només 550.000 euros de multa. Podria haver arribat als 6 milions d'euros però el govern de la "il·lusió" els ho deixa per un xic més de mig. I el que no es diu i no es vol recordar és que una de les darreres accions de l'últim tripartit va ser donar 6 milions d'euros a Endesa per millorar infraestructures, és a dir, que encara han guanyat diners amb la nevada. Ha passat com amb la mínima multa a REE, la promotora de la MAT que guanya nets més d'un milió d'euros diaris, per l'apagada a Barcelona fa uns estius. Ara Endesa, la d'Aznar i altres col·legues seus. Tots contents, perquè tot queda en família: jo t'ajudo avui i demà tu a mi.

Si això no fa reaccionar la gent amb fets, no només de paraula com a indignat, i comencem a no donar diners a aquests lobbys, no votant els partits "amics" d'aquests, encara que es diguin catalans, a no deixar els nostres sous a caixes i bancs, que han provocat la crisi que ara paguem des deel maig del 2010 amb el 5% del nostre salari, etc., i no es comença a fer acció directa amb el gestor immediat del sistema piramidal que tenim a tots nivells, no farem trontollar el sistema. Diàriament paguem de multa per no passar els trens de mercaderies pel túnel del Pertús més de 60.000 euros, i ja en portem més de 16 milions. Es perden milions ací i allà, però les retallades, que s'haurien de dir atracaments, segueixen. És l'hora de la falç.