Cartes

Manel Blanco Vera. GIRONA.

Suposo que tots els pares de fills adolescents o pre-adolescents somniem amb poder estar amb ells més de dues hores seguides parlant de les coses que "nosaltres" pensem que realment són importants sense que perdin l'atenció, o potser simplement sense trobar cap motiu per discutir-nos amb ells. Jo ho vaig aconseguir durant diversos dies seguits, i mai hauria dit que trobaria a faltar les discussions. Fa encara no una setmana que el meu fill Quim, d'onze anys, va estar ingressat setze dies a l'Hospital Josep Trueta de Girona per una perforació d'apèndix que no va ser prou dolorosa perquè reclamés a crits que el portessin al metge. La naturalesa té reservat per a uns quants casos el que s'anomena plastró, que és una reacció del propi cos a la perforació d'apèndix que impedeix que la infecció es pugui estendre, però alhora també disfressa els símptomes clàssics de l'apendicitis. Això és el que li va passar i va ser la raó per la qual ni ell, ni els monitors de les colònies d'estiu en les quals es trobava varen córrer cap al metge, fins que no havien passat quatre dies. El ma?leït plastró va disfressar el quadre i va retardar la intervenció quirúrgica que es va complicar en gran manera així com el postoperatori, fins al punt que, com deia al principi d'aquesta carta, la gravetat de la situació va estrènyer la relació pares-fill i sobretot ens va fer sentir a nosaltres una gran impotència davant del seu patiment.

Però gràcies a tots els professionals de l'Hospital Josep Trueta, des de la cirurgiana fins als pallassos, passant per totes les infermeres, les auxiliars i zeladors, avui tinc ànims per escriure aquest avís que espero que faci actuar ràpidament a tots aquells pares, monitors de colònies, o qualsevol que pugui trobar-se davant d'un cas semblant en el futur.

Eliminació de la

sisena hora:

és una vergonya

i és indignant

Anna Vilà Clos. girona.

L'equip de la Irene Rigau, ella i el seu cap, l'Artur Mas, si tinguessin vergonya, reconeixerien que s'han equivocat i rectificarien. Si els polítics fossin gent normal i pensessin i actuessin com a pares normals, de famílies mitjanes normals, això no passaria. Però no, no ho són i per això es passen pel forro la millora de l'educació dels nostres fills, que són el futur del nostre país. No pensen el que és millor per a les famílies, pels nens i pels pares. No, només pensen en retallar despesa pública i donar un caramel als mestres (plegar mitja hora abans) i ja està, la resta, tots els inconvenients que provoquen a les famílies, tant se'ls en fot!

Han tret 175 hores lectives a la mainada. No passa res. Han fet fer a algú un estudi (que suposo que han pagat car) que digui que no compensa el cost de la sisena hora i ja està, com si amb un any n'hi hagués prou per veure els efectes d'aquesta mesura. Qualsevol persona lúcida a qui es pregunti estarà d'acord que si durant 8 mesos fa 175 hores més d'una cosa, doncs n'aprendrà més, en sabrà més d'aquesta cosa , que si no les fa.

El nou horari marc, en lloc d'augmentar el temps que els pares poden estar amb els fills, en una gran majoria dels casos el disminueix: Molta gent que plega a les 13:00 i que fins ara podia anar a recollir els fills a les 13:30 i dinar plegats ara ja no ho podrà fer i haurà d'apuntar la canalla al menjador. Mitja hora sembla que no sigui important però ho és. Hi ha molta gent que a les 17:00 sí que podia arribar just a buscar els nens però a les 16:30 no podrà i haurà de contractar algú perquè hi vagi o apuntar-lo a una hora d'extraescolar i anar a buscar-lo a les 17:30, perquè qui es posarà a organitzar una extraescolar de mitja hora? I si algú el fa, és clar, el cobrarà al preu d'una hora, si no, no li sortirà a compte.

I als menjadors? Si hi ha massa mainada apuntada, i no hi ha prou temps per fer tots els torns necessaris, doncs, mira que bé, que el Consell Escolar decideixi a qui se li denega el dret d'apuntar-s'hi. I aquests nens que no s'hi podran apuntar, perquè no hi ha lloc, què fan? Els paguen taxista i restaurant els pares?

Total, un desgavell, per no fer servir paraules més gruixudes.

És trist constatar que, cada cop més, molta gent com jo està d'acord, que aniríem millor si tots els polítics anessin cap a casa, i no n'hi hagués, de govern, com han estat a Bèlgica durant tants mesos. Pitjor no aniríem. Fóra impossible.

Una alenada

d'aire fresc

m. àngels pagès calvet. ventalló.

Sí, això hem d'esperar dels dies d'acollida de la nostra diòcesi, del 11 al 15 d'agost de més de 6.000 joves procedents d'Europa, Amèrica i Àfrica. Arribaran a Girona amb 160 autocars. Aquí escalfaran motors per participar a la Jornada Mundial de la Joventut que es farà a Madrid. Aquesta cita es fa cada tres anys a una ciutat del món. La primera va tenir lloc a Roma l'any 1986. Com és tradició, comptarà amb la presència del Sant Pare, Benet XVI. S'hi aplegaran prop de dos milions de joves d'arreu del món. El motiu és que tinguin una oportunitat de trobar-se amb altres creients, compartir experiències, intercanviar projectes i sobretot viure la fe plegats.

Els membres de la Comissió Organitzadora han treballat de valent, moltes famílies acolliran a casa seva part d'aquests joves. Altres s'allotjaran en pavellons, escoles i convents de Girona, Fornells de la Selva, Sant Julià de Ramis i Sarrià. Hem d'agrair el gran nombre de voluntaris que amb disponibilitat total han acceptat donar el seu temps perquè aquest esdeveniment sigui una realitat. Això ens demostra que l'Església segueix viva i que el seu futur està garantit. La presència de l'Esperit, tal com va prometre Jesús, també es troba en el nostre temps, encara que les circumstàncies no ?si?guin prou favorables.

Tal com va augurar el ja beat Joan Pau II, primer promotor d'aquestes trobades amb els joves, no podem perdre l'esperança que una nova evangelització és possible.