La progressiva implantació del cotxe elèctric està damunt la taula, però els seus avenços continuen essent minsos -només s'han venut uns 180 cotxes a tot Espanya en el que portem d'any-, malgrat que és una de les grans apostes estratègiques de la Unió Europea per reduir la dependència del petroli i fomentar models de transport molt més respectuosos amb el medi ambient. L'elevat preu dels vehicles i l'escassedat d'infraestructures que facilitin la recàrrega espanta els consumidors. A principis d'any, amb motiu de la presentació del projecte "Marta", que agrupa divuit empreses i institucions públiques per constriuir l'anomenat "cotxe intel·ligent", la ministra de Ciència i Innovació, Carmen Garmendia, va defensar el cotxe elèctric com a "gran solució" contra la contaminació. Des d'aleshores, poc s'ha sabut de propostes del Govern espanyol per fomentar-ne l'ús. Ni tan sols es va aprofitar durant l'efímera aplicació del paquet de mesures d'estalvi energètic anunciat unes setmanes després. En una d'aquelles declaracions que després se les acaba emportant el vent, el president del Govern, Rodríguez Zapatero, va aventurar que a Espanya hi hauria d'haver 200.000 cotxes elèctrics circulant el 2014. Aquesta predicció tampoc no es complirà. Un dels grans problemes de l'economia espanyola és la factura energètica per la seva enorme dependència de l'exterior: de l'ordre d'un 80%, una majoria de la qual és petroli. La factura energètica té una especial incidència en el PIB. Per tant, reduir la despesa i modificar el model energètic s'han convertit en necessitats peremptòries en el nou escenari que ha originat la crisi econòmica. Per això la conveniència d'impulsar el cotxe elèctric i que la conscienciació parteixi des de baix; és a dir amb iniciatives que impliquin l'administració més propera al ciutadà, com és el cas dels ajuntaments.
