Rebo una trucada i m'informen que el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya organitza un curs presencial sobre la pràctica de la Mediació Comunitària. Em connecto i accedeixo a la seva web i, efectivament, hi ha una notícia amb la informació del curs. Llegeixo que es tracta d'una formació multidisciplinària resultat d'un acord del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs amb altres col·legis professionals. Estudio el programa. Està bé, però penso que es volen donar massa competències en 20 hores lectives. Observo qui són els formadors. Psicòlegs, advocats, educadors, però cap politòleg i sociòleg.

Quedo molt sorprès, i em pregunto com pot ser que no hi hagi cap docent politòleg o sociòleg? Com pot ser que aquest Col·legi no hagi aconseguit almenys un docent d'aquestes característiques per impartir una sessió? No n'hi ha que es dediquin a la mediació en l'àmbit comunitari o que siguin experts o expertes en la prevenció, resolució i gestió de conflictes comunitaris o públics? Sí, i tant! Hi ha persones prou preparades per fer un curs sencer com aquest. És més, hi ha politòlegs i sociòlegs que des d'aquesta mirada científica, podrien explicar millor, ser més innovadors, presentar projectes i experiències i donar més competències que altres professionals en el terreny comunitari i públic.

Què ha passat? Dues coses: 1) que els altres col·legis promouen millor els seus professionals; i 2) que aquest col·legi desconeix que fan els seus professionals i, per tant, no només no ajuda els que ja es dediquen actualment a aquesta matèria, sinó que provoca un conflicte de present i de futur reduint les possibilitats ocupacionals dels que vulguin treballar en aquest àmbit.

Sé de molts politòlegs i sociòlegs especialitzats en aquest terreny. Que hi han posat i posen hores i recursos. És més, a Girona, després de 7 anys, hi ha el primer i únic Diploma de Postgrau de Catalunya que tracta exclusivament l'abordatge, l'anàlisi, la gestió i la resolució de la conflictivitat pública i també comunitària, dirigit per un politòleg i que té docents llicenciats o doctors en ciència política i sociologia. Estic convençut que en altres postgraus, màsters, serveis de mediació i projectes de resolució de conflictes, perquè hi he treballat, trobaríem un munt d'aquests professionals.

I malgrat tot, aquest col·legi, amb la missió i/o finalitat -facin un cop d'ull a la informació de la seva web- de la promoció de la professió en general i dels politòlegs i sociòlegs en particular, claudica davant dels altres col·legis i no aposta per la feina desenvolupada per la seva gent durant els darrers 10 anys. Quina decepció. Quina pena. Quin desastre. Quin fracàs.

Crec que en aquest col·legi passa alguna cosa. Potser les persones que hi ha al capdavant fa massa temps que hi són. El que és segur és que després de 10 anys d'activitat professional a Catalunya sobre la mediació i la resolució de conflictes en l'àmbit públic i comunitari, en aquest Col·legi hi ha un flagrant desconeixement d'aquesta matèria.

Fa temps que figures com en Jordi Argelaguet, en Salvador Cardús, en Joan Subirats, en Quim Brugué i molts altres fem més per la professió que un col·legi professional que irradia esgotament i sobretot desconeixement sobretot de l'activitat dels seus professionals.