les recents declaracions del conseller de salut, el Sr. Boi Ruiz, manifestant que la salut és un bé privat, no ens poden deixar indiferents i parteixen d'unes premisses, sorprenents per un costat, i molt errònies per un altre, per a algú en el seu càrrec i suposadament intel·ligent o, com el president Mas va dir, del govern dels "millors".

Tenim evidència que la salut és un dret en organitzacions sense massa importància com la Constitució de l'OMS, on recull el dret que l'estat vetlli per uns bons serveis sanitaris, a un treball segur, habitatge adequat i aliments nutritius. També es recull a la Carta Social Europea del 1961, Carta de Drets Humans dels Pobles africans del 1981, i un llarg etcètera. Els exemples triats són una molt petita part, i vostè pretén situar-nos argumentalment en un país africà d'abans de l'any 1981, dic argumentalment perquè per dissort la majoria de països africans, per un problema de recursos econòmics, no poden garantir aquest dret.

M'hi he pensat d'utilitzar la Constitució Espanyola com a argument, perquè darrerament ens ha donat molts maldecaps, als catalans, de fet ha estat la utilització de la Constitució que n'ha fet un tribunal i alguns partits polítics. L'article 43 de la Constitució especifica que es reconeix el dret a la protecció de la salut i que és competència dels poders públics organitzar i tutelar la salut pública, a través de mesures preventives i prestacions de serveis necessaris al respecte, així mateix els serveis públics fomentaran l'educació sanitària, l'educació física i l'esport. I el senyor Ruiz és un poder públic, almenys esperem que faci el que li toca per llei i no el que pensa.

També li recomano que es llegeixi l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, sobretot l'article 23, que el seu partit també va aprovar, sort que no hi era vostè, que sinó ens l'hauria canviat. L'article diu, entre ?altres coses: "Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat i ?gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat ?pública, en els termes que estableixen les lleis". Ja ho ha vist, pot manifestar el que vulgui però les lleis diuen una altra cosa.

Quan intenta argumentar el motiu pel qual no hi ha un dret a la salut, es queda en una argumentació d'educació primària, decebedora per a un governant "triat entre els millors". Li aconsello que pregunti a un estudiant de 5è o 6è, i l'assessorarà "gratuïtament" molt bé. Li explico una mica com funciona això de la salut, perquè veig que s'ha quedat curt. Els darrers estudis posen de manifest que la salut és multifactorial i que depèn del codi genètic, que ens predisposa més fàcilment a tenir unes patologies que unes altres, patologies que, algunes d'elles, podrem ?desenvolupar encara que tinguem una vida molt saludable (com la diabetis, Alzheimer, esclerosi múltiple, infeccions i un llarg etcètera) i d'altres que es poden precipitar depenent de determinants de salut com són els estils de vida (fins aquí l'havia mig encertat), però també de les condicions de vida, del context socioeconòmic, cultural, laboral, familiar, clima, educació, valors i religió.

És distorsionant, manifestar que no hi ha dret a la salut, quan en aquesta hi ha factors tan determinants que depenen de les polítiques i de les decisions dels governants, i voler deixar només en mans de cada persona el fet del seu dret a la salut. Només alguns exemples d'atemptats a la salut: contaminació atmosfèrica, de rius i mars, radioactivitat, malalties produïdes per l'amiant i contaminants que s'utilitzen en determinats processos químics i un llarg etcètera. Els recordo que a Barcelona mateix es redueix la velocitat dels accessos a la ciutat quan les condicions ambientals empitjoren la contaminació, per l'efecte d'aquesta en patologies respiratòries. I això és un dret privat?

Sort que estic d'acord amb vostè que hem de gestionar millor els recursos, però no tinc clar com ho vol fer a part de les retallades. Potser el que cal és canviar el model sanitari parlant amb tots els actors implicats, metges i infermeres principalment? Sap vostè que la ràtio metge per habitant és la segona més alta de tot Europa, en canvi la ràtio infermera per habitant es troba a la sisena per la cua, tot i que amb les retallades que han afectat sobretot el col·lectiu infermer, probablement ja estiguem com Romania o Bulgària. Tenim les millors infermeres d'Europa, reconegudes internacionalment, utilitzades aquí només en un 50% de les seves competències professionals. Espero que quan el Sr. Ruiz parla d'especialistes consultors vulgui dir infermeres, o és que li fa por anomenar el nostre col·lectiu?

Estic convençut que el Sr. Boi Ruiz rectificarà les seves paraules, potser en el moment de publicar aquest article ja ho haurà fet, però per molt que rectifiqui i parli de contextualització, que se l'ha malinterpretat, que és el que es diu en aquestes situacions, no me'l crec, el seu pensament real és aquest i segur que es vol emmirallar en el sistema sanitari, que no de salut, nord-americà, on la salut és un negoci molt fructífer. Potser té un desig de tenir accions en aquest negoci i veure com més d'un 20% de la població, la més desafavorida, perd el dret a la salut i a ser atès de les seves patologies en caure malalt o en fer-se gran.

Jo, senyor Ruiz, mantinc que la salut és un dret i un bé públic, i que l'hem de cuidar com un dels millors tresors. El meu col·lectiu, els infermers i infermeres, ho tenen molt clar i em sap molt greu que el seu màxim representant polític no. Espero que perdi molts vots, que és l'únic que sembla que els faci mal, perquè no li desitjo que perdi la salut, que si ho fa de veritat, la seva Mútua ja s'encarregarà de fer-lo fora, quan vegi que la despesa els fa perdre negoci i aleshores l'atendrem com si no hagués dit res i el cuidarem molt bé, potser aleshores canviï d'opinió.