Només volen persones adultes, cap menor de 16 anys. No volen protegir els infants, volen que no els molestin. Aquest és el producte de moda de les grans cadenes hoteleres. Ho diu, en tota mena de detalls, la revista Hosteltur d'aquest mes d'octubre.
Més que una moda, és ja una tendència. Mitja dotzena de cadenes espanyoles d'hotels exploten 25 grans establiments que actuen amb la fórmula "Adults Only". Diuen que la demanda d'aquesta oferta és creixent, tot i que el seu preu és superior als hotels que no ofereixen aquesta possibilitat. El consumidors d'aquest nou producte volen gaudir dels seus dies de vacances amb tranquil·litat, sense el perill de patir les molèsties que provoquen les entremaliadures de la mainada.
Aquesta tendència s'està incorporant als creuers i també als restaurants. Precisament en Quim Monzó, en la seva columna de La Vanguardia (9/08/2011) amb el títol "Restaurants o Guarderies?" lloava la iniciativa d'un restaurador que no deixa entrar menors al seu establiment. Jo no penso igual i lamento que s'ovacionin iniciatives que exclouen els infants dels llocs públics.
Aquests moviments de defensar-se (no de defensa) dels menors, indiquen que estem a les portes d'un canvi de paradigma mental, al meu entendre, d'enorme transcendència pel futur de la nostra civilització.
Tot l'edifici que s'havia construït, des de finals del segle XIX i sobretot en el XX per donar presència pública als infants, no considerar-los com a "pre-homes" i situar-los al centre de les famílies, amb la clau de volta de la "Convenció sobre els drets dels infants", adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, sembla que comença a trontollar.
No n'hi ha per tant -direu-, doncs per mi, sí. Per mi, trenca el primer dels principis bàsics de la Convenció: El dret a no ser discriminat. M'agradaria que algun jurista hi digués la seva, sobre si aquesta estratègia comercial d'alguns hotelers i restauradors, conculca drets o no.
Tanmateix, al marge de l'aspecte jurídic, em pregunto si socialment acceptaríem establiments que diguessin "només admetem" dones, homes, negres o blancs? Doncs per què acceptem que els menors no siguin admesos? Per protegir-los? No és el cas.
És cert que en moltes famílies, el nen s'ha convertit en un "petit dictador". També es cert que el sistema educatiu d'aquets darrers 25 anys ha estat molt permissiu i que molts pares s'inhibeixen del seu rol d'educadors, en tot lloc i en tot moment. Que la "bona educació" no està de moda, tot i que sense bones maneres no es poden conrear les altres virtuts, tal com diu Comte-Sponville (Pequeño tratado de las grandes virtudes).
Tot això és cert i puc entendre les raons econòmiques que procuren satisfer les demandes dels clients. Però, cal ser tan radical? L'abús d'uns ha de condicionar el bon ús d'altres? O simplement s'ha d'actuar sobre qui abusa?
Em fa por que el desenvolupament d'aquesta mentalitat "Adults only" no sigui un cavall de Troia que derroti, un vell i bell proverbi africà, paradigma educatiu, lema del moviment "mobilització educativa de la societat", liderat pel filòsof Jose Antonio Marina "L'educació d'un nen necessita la tribu sencera".
En el seu llibre "Aprendre a viure", Marina insisteix "Tots som responsables de l'educació dels nens que es crien en el nostre grup social. Tots i cadascú des del lloc que ocupa en la societat, ha de reprendre el seu rol d'educador i ensenyar a viure als infants".
Sembla ser, però, que per a molts no és així. Davant d'alguns malcriats i pares irresponsables prefereixen ser reaccionaris i aplaudir tot allò que afavoreixi el seu confort i el seu hedonisme.
Aquesta nova estratègia de màrqueting hoteler "Adults Only", per mi, és un pas enrere en ell llarg camí d'humanitzar la societat on ens ha tocat viure. Així ho penso i així ho dic.
