Cartes al director

Enric Carcereny Beltran. (Lloret de mar)

És un consol que els tanatoris ens podran atendre dia i nit. A les autoritats competents almenys no els ha donat per tancar de nit aquest servei. El partit del ribot, a part d'aquest encert, també l'ha endevinat a enviar a l'atur als components de la banda terrorista. Segur que el partit de la caverna no és capaç de fer-ho, encara que en la intimitat parlin el català. Alguns pensen que la banda ha d'entregar les armes i dissoldre's. Sense voler recordar que a Irlanda, aquest final va trigar 7 anys. Amb el partit de la caverna, aquest procés pot trigar molt més, i encara es podria espatllar, amb els doctorats en política que tenen a les seves files.

Per tant, el que no és partidari, de l'opció més clara i necessària que és la independencia, i vol triar entre un altre vot ho té clar. És millor, dins de la desgràcia, escollir el ribot. Al tanatori almenys ens atendran de nit. Ens deixaran escollir la direcció que més ens interessi, les 24 hores, i els 365 dies de l'any. Ens dissimularan qualsevol ferida, ens rentaran el cap i el cos, i les nostres restes desprendran pau absoluta, encara que per als familiars i amics, la processó anirà per dins per continuar la lluita per la llibertat dels Països Catalans.

Recordant Sagarra

Àbegla Ferrer i Mató. (Girona)

Aquest any se celebren els cinquanta anys de la mort del gran escriptor català: Sagarra, i cal recordar-ho ja que fou un escriptor excepcional i tocà gairebé tots els gèneres literaris i tots amb gran encert.

El proppassat dissabte dia 22 va tenir lloc la postulació a favor de l'Oncolliga que té cura dels malalts de càncer i els seus familiars en moltíssims aspectes. Jo com a voluntària de l'entitat i admiradora de la seva tasca vaig estar tot el matí recollint diners per poder seguir atenent amb màxima cura qui sol·liciti la nostra ajuda.

Sembla que en aparença els dos temes no tenen res a veure l'un amb l'altre, però la veritat és que mentre jo que he conegut en pròpia carn com de malament t'ho passes quan t'esdevé un diagnòstic d'aquest tipus (dues vegades), i penses que has tingut sort i com són de necessàries aquestes institucions, em va venir a la ment l'obra Vida Privada d'en Sagarra. Per què? Doncs perquè moltíssima gent senzilla col·laborava amb gust i segurament no els sobrava el que oferien amb bona voluntat.

Però quan em vaig apropar a un grup de senyores que assegudes al bar, ben vestides i prenent el seu vermut em varen negar donar res, i el curiós del cas és que mentre estava a prop de les benestants, m'anava al darrere una senyora amb cadira de rodes que volia oferir la seva participació i també dos grups d'holandesos, després d'explicar-los per a què eren els diners m'oferiren ajuda i de seguida vaig recordar la família Lloberola de l'obra d'en Sagarra, gent que vol aparentar molt però a l'hora de la veritat són uns egoïstes totals, i vaig pensar que haurien de llegir el llibre i veure com va acabar l'esmentada família. Just seria el moment de fer-ho.

Des d'aquestes línies, voldria donar les gràcies a tots els gironins que desinteressadament van col·laborar en una bona obra i també vull donar el meu regraciament especial a moltes persones de l'Esplai de La Caixa (carrer Nou) que sabent que es feia la postulació vingueren expressament a oferir el seu donatiu, totes persones jubilades però d'un cor com un armari i a molts nois que vingueren a col·laborar i senyores que amb molta il·lusió m'ajudaren en la recaptació, talment com tots els que voluntàriament també van donar el seu donatiu.

De tot cor, mercès!

El Domund a la Xina

David Oliver i Vilar. (Girona)

Ara que el fons de rescat va a la Xina a buscar suport per sortir de la crisi de l'euro, em ve a la memòria que quan era petit a l'escola teníem una guardiola que era el cap d'un xinès i els que podíem hi posàvem una moneda per ajudar-los. Com canvien les coses, ara m'imagino les escoles xineses amb una guardiola amb el bust d'un europeu i els xinesos posant-hi una moneda per ajudar-nos.

En memòria de Montserrat Passols Salichs

M. Dolors Mascuñan Llenas. (Girona)

Montserrat Passols neix a Calella (Maresme) l'any 1920 i va morir a Girona el 5 de novembre de 2007.

De molt jove va treballar a la fàbrica tèxtil del seu pare Josep Passols. Més tard es va casar amb Fèlix Pagés Mossoll. Li agradava passar llargues estones asseguda en un banc de la Rambla voltada sempre de bons amics. Escriu un llibre: Recull d'històries d'autèntic sabor català, on explica anècdotes i vivències de la seva família. Guanya a Calella un primer premi de poesia. I, com a bona poetessa i excel·lent, en el dia de Tots Sants, els dedica aquest poema:

El Goig d'un nou Aplec

Rotllana que unir vols tots els humans; / llaçats els dits, estrets entre les mans / que hi corre saba igual dintre les venes, / el rostre enriolat, absents les penes, / sardana, goig preat dels Catalans!

Els llargs i els curts, omplint del millor rang; / airós el cos, i el peu no gens carranc, / que ferm i ardit punteja en carrer o plaça / dança sublim, brot pur de nostra raça, / que porta esclat d'amor dintre la sang!

Paladegem "L'Aplec" com un regal / que ens obre el seny i el pit a lo Immortal, / al parc i al Passeig; i amb gentil anella, / fem rotlle de conjunt, gran com CALELLA! / És per a tots; entrem-hi amb cor lleial!!!

Dels que l'hem estimat. Dolors i Carme.