Després de llegir al DdG les declaracions de Boi Ruiz, hom queda convençut que l'actual conseller de Sanitat està contraindicat per treballar en l'administració pública, on gestionen els interessos generals, inclosos els drets i deures de la ciutadania. El conseller ha dit que "no hi ha un dret a la salut, perquè aquesta depèn del codi genètic de la persona, dels seus antecedents familiars, dels seus hàbits". Considera que la salut només és "un bé privat que depèn d'un mateix i no de l'Estat", oblidant el "codi" social que influeix -i de quina manera!- en la vida d'una persona: les diferències econòmiques són uns dels "cromosomes" més importants en el codi genètic de la salut.
Però el conseller és partidari del neoliberalisme, el corrent econòmic que només té en compte la capacitat econòmica i l'habilitat per incrementar-la, en què preval la dictadura dels mercats per damunt de la justícia social. Per això assegura que "l'usuari ha de tenir la responsabilitat moral que quan no tracta bé la seva salut l'hem de pagar entre tots". També quan hom es posa malalt per un contagi, una deficiència estructural o social o qualsevulla altra de les moltíssimes causes involuntàries que provoquen una malaltia? S'ha de morir el malalt sense diners per guarir-se? Potser les condicions econòmiques del conseller no el menen a la Seguretat Social, però aquest privilegi no està a l'abast de tothom.
Té dret a defensar les seves idees. Però no pas des de l'administració pública, que ha de vetllar per tots els drets de la societat, i no només els que permeten els diners, retallant alhora els que són propis de l'estat del benestar aconseguit, en part, fins ara.
