La Comissió Nacional de la Competència (CNC) ha multat amb 47 milions d'euros a 47 empreses per haver arribat a acords per repartir-se i fixar els preus de les licitacions d'obres de rehabilitació de carreteres. La irregularitat es va detectar en 14 licitacions de 2008 i 2009.
Funcionament. L'administració convoca unes empreses, els dóna un pressupost de sortida i elles han de presentar ofertes que el rebaixin. La que més rebaixa -dins d'uns marges que facin possible la bona realització de l'obra- se l'emporta. La CNC assegura que es van posar d'acord i van rebaixar entre l'1% i el 6% del pressupost fixat quan, en competència, podrien haver baixat del 15% al 30%. El perjudici es calcula en 14 milions d'euros, diners públics aconseguit a través dels impostos de "tots nosaltres", és a dir de "la majoria dels assalariats".
El més educatiu és com els competidors aconseguien no competir entre ells, sinó amb l'Estat. El que es quedava l'obra compensava la resta. És magnífic que una constructora pagui a una altra constructora per no construir i excels que ho faci amb diners de l'Estat. Es competeix amb l'Estat i se'l guanya. És una manera de relacionar-se amb l'Estat pròpia dels qui estan sempre a prop seu, compatible amb patriòtica defensa, com a part contractant, i amb el menyspreu a la societat que administra, competidors en els pressupostos generals.
El segon ensenyament afecta el risc que s'atribueix a l'activitat empresarial. Amb una concurrència restringida i nul·la competència el risc era que els cacessin en el pacte il·lícit i poguessin ser multats. Però això només són diners. No és, per exemple, vergonya perquè no es fa res que desaprovin els teus iguals. Són diners que s'han guanyat avui i que, només si vénen mal dades, es poden perdre demà. D'aquí que calgui pagar i quant ja veurem què passa.
