Ara que a la Grècia en procés de rescat se l'ha obligat a tenir un govern de concentració presidit per un banquer, Lukas Papademos, i que la Itàlia en vies de ser rescatada serà presidida per un altre banquer, Mario Monti, hom es pot preguntar quants mesos tardarem a veure Espanya en la mateixa situació. Per això, la campanya electoral transcorre entre acusacions de qui retallarà més, però sense explicar els problemes de fons d'aquest Estat fallit que és Espanya. No està gens clar que valgui la pena votar Rajoy, Rubalcaba o Duran, que són els candidats a participar en el mateix govern de concentració i per tant de practicar les mateixes polítiques a remolc del que els mani el Directori europeu. I encara rai si estiguéssim segurs que seran alumnes aplicats. Perquè si aquest govern de concentració ha d'estar presidit per un banquer espanyol amb trajectòria internacional com en MAFO o en Rato, seria com posar la guineu a guardar les gallines. El debat de divendres a TV3 va ser un trist reflex, entre Chacón, Fernández i Duran, del triple i inútil empat que s'albira, si l'electorat no fa emergir les forces més rupturistes.
