Per ser plenament europea, una de les coses que necessita la casa reial espanyola és un bonic escàndol de diners foscos, mans brutes, tràfic d'influències i relacions perilloses amb persones i personatges investigats i processats per delictes de corrupció. La casa reial més casa i més reial de totes, la de sa graciosa majestat la reina d'Anglaterra, va d'escàndol en escàndol sense perdre gens de la seva gràcia, que rau, entre altres coses, en els barrets que s'encasqueten la monarca i la part femenina de la seva extensa família. Hi ha parents que han estat pescats acceptant pagaments irregulars per fer valdre la seva posició a favor dels negocis del cobrador i n'hi ha que han estat fotografiats amb disfresses nazis, i és possible que aquesta darrera trapelleria no sigui cap obstacle im?portant per a l'ascensió del protagonista. Pel que fa als afers de faldilles, la vida eròtica d'aquesta tropa converteix el més truculent dels fulletons en un conte de fades.
En comparació, la casa reial espanyola ha estat d'una moderació espectacular: la separació de la infanta Helena s'ha portat amb un intens dolor dels pecats i un profund sentiment de culpa. Res d'afanyar-se a buscar una nova parella per refer la vida, on s'és vist. És clar que l'espanyola és una monarquia catòlica des del segle XV, quan Ferran d'Antequera impulsava la Inquisició i Isabel de Castella enviava capellans a les Índies per batejar els indígenes supervivents, i això pesa. En canvi, des d'Enric VIII la monarquia britànica ha pogut dir allò de "l'Església sóc jo". "Jo i el meu dret", és un dels lemes de les armes de la casa reial, provinent de la monarquia francesa, i l'altre és "Honi soit qui mal y pense", frase en francès antic que vol dir, si fa no fa, "mal li faci a qui mal en pensi", que no ha evitat que Londres i Anglaterra sencers en pensessin malament a cor què vols. El vidu de Lady Di passeja encara els seus privilegis i no s'ha proclamat la república: una monarquia criticable és sòlida, perquè la gent la trobaria a faltar.
La casa reial espanyola ha causat algun ensurt als qui n'han pensat malament: recordin-se d'El Jueves, però aquesta vegada la baula atacada per l'àcid de l'escàndol financer és de sang plebea: el marit de la infanta petita. "La catalana", li deien per aquí. És més o menys urgent elaborar una teoria conspirativa que vinculi la investigació sobre el gendre atlètic i negociant amb la catalanitat temporal i residencial de sa altesa la seva esposa. Què pesarà més, el victimisme patriòtic o el republicanisme ancestral?
