a estat un gran dia. Milions de ciutadanes i ciutadans han sortit de casa seva per decidir qui governa el país, per manifestar en qui confien per treure´ns de la crisi. Han renovat el seu compromís amb la democràcia. Una jornada de festa, pacífica i tolerant, civilitzada i madura, de les europees Catalunya i Espanya. S´ha produït l´alternança. Una majoria indiscutible de votants decidí que l´opositor governi. I al revés. Decisió que no admet matisos donada la seva contundència. El PP ha guanyat, el PSOE ha perdut. També han perdut la resta de partits i partidets. El seu objectiu, però, no és governar sinó que aspiren a dues coses: tenir prou força per sobreviure i per influir. Amb l´enfonsament del PSOE, quasi tots han assolit el primer. Però el segon, influir, cap en realitat. Encara que guanyar a Euskadi i a Catalunya dona legitimitat als anomenats

nacionalistes per parlar en nom del seu territori amb més autoritat. Les coses són com són i no val la pena enganyar-nos. La derrota del PSOE es produeix perquè els seus han quedat decebuts. No agraden els imitadors. Si es veu obligat a fer una política de retalls de drets socials i de salaris, insolidària, no cal. Per a fer política de dretes, ho farà millor el PP. I les classes mitges han triat això: una sortida de la crisi amb més distància entre rics i pobres, amb un 30% de la població a la pobresa, amb la millor sanitat i educació que hom es pugui pagar i absoluta precarietat laboral. Els catalans no són diferents. Voten més que mai a les eleccions generals perquè la majoria estan preocupats pel seu futur i el dels seus fills. Per la feina i la pensió. I tenen clar que aquest partit es juga a Europa i a Espanya. I ara tocava triar qui governa Espanya i

negocia amb Alemanya. Per això la majoria ha votat els grans partits espanyols. CiU ha quedat, per fi, primera, però amb menys del 30 % dels vots. L´independentisme és testimonial. Aquest és la decisió dels catalans.