El president de la Generalitat, Artur Mas, ha advertit que tractar les autonomies com a "menors d'edat o com els alumnes dolents de la classe" és un "autèntic disbarat" que, si el comet l'Executiu central, acabarà per "erosionar" l'Estat. La reacció de Mas és pels reiterats missatges que culpen les comunitats autònomes de tot el dèficit públic. És cert que durant els últims anys el rigor pressupostari ha mancat en la majoria de les comunitats autònomes, igual que a la resta d'administracions públiques, i que cal imposar l'austeritat. I és cert també que la Generalitat, com ha denunciat Diari de Girona gairebé en solitari, ha destinat -tant en l'anterior etapa de CiU com en els anys del tripartit- molts recursos a despeses sumptuàries, a projectes de país sobrat de diners i a pagar favors de sectors afins. Ara bé, el greu problema econòmic que hem d'afrontar ara no és per culpa d'aquestes despeses. No és, per citar un exemple, per algunes ambaixades, muntades per a més glòria personal de Carod-Rovira, perfectament prescindibles. Costen poc més d'un milió d'euros anuals. El dèficit ofegador és per la caiguda d'ingressos i perquè les comunitats autònomes gestionen la major part de la despesa social, que és la part principal del pastís pressupostari en els països democràtics: sanitat, educació i tots els ajuts als més desafavorits, excepte el subsidi d'atur. ¿Pretén l'administració central que les autonomies retallin més despesa social? ¿Per què Defensa, amb una retallada de només 340 milions d'euros enfront dels 1.612 de Foment, és dels ministeris menys afectats per la tisorada? El passat 9 d'octubre, el diputat Jordi Xuclà (CiU) explicava en un article al Diari de Girona que l'Estat té pendent de pagament una factura de més de 27.000 milions d'euros -quasi cinc vegades més del que obtindrà per l'increment de l'IRPF i de l'IBI- dels "19 programes d'armament del Ministeri de Defensa", una pilota que es va traspassant cada govern i que, incomprensiblement, no ha generat cap debat públic. Defensa ha d'abonar 1.866 milions d'euros anuals fins al 2025 per pagar aquests sistemes d'armament que, segons l'exsecretari de Defensa, "no utilitzarem". El vertader estat del benestar el paguen les autonomies, mentre l'administració central es permet el luxe de situar Espanya com la desena potència mundial en despesa militar.