Cartes

m. dolorsd dalmau puig. sabadell.

Sr. Bosch Martí, té molta raó,en el seu article "Girona, venda-lloguer", però ha de permetre'm que en alguna cosa difereixi amb vostè, perquè quan acaba el seu article menysprea els petits informàtics i les botigues de macrobiòtica, una gent que en realitat ha estudiat força tirant a molt, i vostè diu que en realitat això evidencia el gran símptoma de crisi ajudat pels anuncis de... llicenciats que donen classes particulars. Segurament són llicenciats amb notes mitges, escasses, perquè els estudiants amb notes altes, abans d'acabar la carrera ja tenen feina. També li donaria la raó quan diu que s'ha de treballar conjuntament amb altres països pel que fa a astròlegs, xamans, no ho sé... però vostè sap que jo fa molts anys exercia la psicologia amb el tarot i tenia una empresa que si no hagués estat pels impostos de tresoreria i els veïns, ha?gués anat endavant, però m'hi vaig deixar la salut, i li asseguro que passava el mateix en tots els negocis que hi havia en els anys dels quals vostè parla i que han anat tancant, merceries, floristeries, ferreteries...

Jo li diria que en part és perquè les hores i hores que s'hi van deixar els seus propietaris, i que requereixen aquestes petites botigues i empreses, no van d'acord amb l'actitud dels emprenedors dels nostres dies, perquè treballant 8 hores i tancant així, cap negoci funciona ni va bé. Per cert, vaig a donar una pinzellada per posar noves escoles o donar noves classes, vegi a Google com també es combina l'ensenyament amb el negoci... Però jo li diria, Sr. Bosch Martí: Ha canviat l'actitud de les persones, ja no hi ha aprenents, perquè cobren poc, no hi ha repartidors pel mateix motiu i no hi ha molts llocs de treball i empreses perquè es requereix un esforç que se sobreposa als nostres temps, no?

"Lex interruptus"

enric carcereny beltran. LLORET DE MAR.

Primer de tot, bony any a tothom. És, com a mínim, l'esperança que somiem, encara que està més negre que el pa que ens volen donar a tots els espoliats.

Fa poc ja vaig comentar l'origen llatí d'aquesta paraula. En el diccionari espanyol, també està molt clar, o sigui, que diu que és el mateix que robar. Ens fan retallar el més necessari, com la sanitat, l'educació, la protecció als més febles i dependents. Ens espolien tot el que poden, no ens tornen els nostres diners, no compleixen amb el deure democràtic d'acatar la decisió del parlament català, incompleixen les seves promeses, les sentències, la llei, i les resolucions judicials. No ens tornen els papers de Salamanca, (86.000), i per més collonada, sembla que no faran servir el sentit comú, que, en dret, a vegades és tan o més important que les normes, fent el corredor ferroviari pel centre, en lloc del Mediterrani.

Si tot va marxant igual, no sé amb quina força moral ens poden obligar a complir la llei que a la caverna li va bé. La llei està feta al gust del consumidor. He escoltat i tot, que un personatge d'alt llinatge ha demanat els consells del Sr. Millet. Això ens demostra que la independència és més necessària i urgent que mai, i convé que a l'excel·lent iniciativa que ha començat a Internet, de www.dona la cara per la independència, s'hi apunti tothom.

Activitats inesperades al "moodle": regal de Cap d'Any

lídia pagès. PALAFRUGELL.

Sóc estudiant universitària i estic a l'equador de ser graduada en mestre d'educació primària, i cada cop les coses van empitjorant. Avui en dia, la majoria de treballs els entreguem via "moodle", on hi ha una data i hora màxima d'entrega. Si no l'has pogut penjar a temps, problema teu! El dia 1 de gener, ens hi van penjar un regalet: tres treballs per la setmana tornant de vacances (un dels quals és en parelles). Com pretenen que ens trobem amb un company si ens han deixat una trista setmana per fer les activitats i a classe tots som de poblacions diferents? Ah no, excuses no! Que si no entregues l'activitat (i l'aproves) no aproves el mòdul (antigament assignatura). Si he de suspendre el mòdul per no aprovar una activitat, deu ser que val un percentatge alt de la nota final... doncs no.

Precisament, aquestes tres activitats valen un 5% de la nota final, però si no les aproves, ja pots estar preparant la cartera per repetir el mòdul l'any vinent. Si mostrem el nostre desacord al mestre, ens respon amb "mira, això us servirà perquè aprengueu a no putejar els vostres alumnes quan sigueu professors". Bon exemple, sí senyor. És necessari actuar d'aquesta manera? Fins on anirem a parar... Espero que l'escrit hagi estat llegit entre línies i rere les línies, tant per futurs mestres, professors, estudiants com per aquella gent encuriosida pel tema.

Pau Claris

Josep Baella Isanta. GIRONA.

L'any 1659 es signà el Tractat dels Pirineus. En aquest terrible Tractat, es dividia el territori català en contra de la voluntat de tots els catalans, i gràcies a la tossuderia de la monarquia espanyola, que deixava perdre les comarques de la Catalunya Nord per poder mantenir a tota costa les indefensables possessions de Flandes i alhora debilitar Catalunya. Va ser signat sense la preceptiva ratificació de les Corts Catalanes.

El Tractat posava fi a la guerra franco-espanyola iniciada el 1635. El resultat principal era que a Catalunya se li prenia el comtat del Rosselló i la meitat de la Cerdanya, terres i persones que passaven a mans del Regne de França. Amb el Tractat del Pirineus , Catalunya havia perdut la cinquena part de la seva població i del seu territori. No oblidem que Perpinyà era la segona ciutat catalana. A última hora es quedà Llívia com un enclavament hispànic, dins del nou territori francès, per tenir el títol de vila i no de poble. Aquest privilegi fou atorgat per l'emperador Carles V l'any 1528. El Tractat parlava de "villages" o pobles. Enmig de la guerra franco-espanyola va esclatar la Guerra dels Segadors, que va durar dotze anys (1640 a 1652) i que fou segellada amb el Tractat dels Pirineus.

A la Guerra dels Segadors va tenir una importància cabdal el canonge Pau Claris. Fou President de la Generalitat de Catalunya i actuà molt enèrgicament en la denúncia sobre nomenament de bisbes ?castellans a les diòcesis catalanes, i ?sobre abusos i privilegis de la ?Inquisició en terres catalanes. El 16-1-1641 proclamà la República ?Catalana sota la protecció de França. Dissortadament, moria ?enverinat el dia 27 de febrer del 1641.