Cartes

henry ettinghausen. la pera.

A l´obituari hagiogràfic publicat en diversos diaris per Mariano Rajoy, «Manuel Fraga: l´amor a Espanya, la passió per la llibertat», el president del Govern espanyol elogia el fundador del seu partit, fent un mínim absolut de referències al paper importantíssim de Fraga dins la dictadura franquista. L´article em recorda com, per extirpar la memòria del rol de Trotski dins del bolxevisme, Stalin va recórrer senzillament a eliminar la seva imatge de les fotos institucionals en les quals havia aparegut.

La debacle europea

enric mestres girbal. tossa de mar.

Els problemes d´Europa, si els actuals governants no canvien el seu discurs i es posen a treballar de ferm amb noves polítiques de progrés (progrés real, no això que diuen els socialistes) s´anirà agreujant cada dia. Si seguiu els discursos oficials, sembla que l´única solució és anar retallant els sous dels treballadors públics (als quals seguiran els sous dels privats), mantenir unes jubilacions i sous mínims de misèria i, al mateix temps, treure tot el que poden dels serveis socials i educatius.

Aquestes son les directrius d´Europa (Merkozy) i a les quals tant en ZP com en Mas i en Rajoy s´han apuntat amb cos i ànima; el cas és que ningú parli dels motius pels quals uns països que fa dues dècades eren l´avantguarda de l´economia mundial han anat a orris i ara es debaten entre el «ser o no ser». Un dels motius que han portat a aquesta davallada és l´adopció de l´euro, de pressa i corrent per interessos polític/capitalistes, sense que el Govern controlés els preus (el més conegut és el cafè, que passà de 50 pessetes a +/-1,10 €) mentre els sous passaven mensualment de 125.000 pessetes a +/-900€. Però un altre motiu, i aquest encara més important socialment, és la conversió de la societat europea en una societat de buròcrates i de mandres de la política (gent que no produeix) amb uns sous tan alts (entre 5.000€ i 12.000€ al mes) que no hi ha cap país que ho pugui aguantar. Si afegim que ens han embarcat en estranyes aventures bèl·liques en les quals res se´ns ha perdut, per mantenir unes forces armades que són els palmers dels EUA, que no serveixen per res però que costen un ull de la cara.

Europa no té matèria primera per convertir-se en una potència....

Llistat de la gana

Mateu Frigolé Teixidor. montcal.

Tinc a les mans un document que guardo com un tresor. És un escrit datat el 5 de juny de 1936, amb el segell de l´Alcaldia Constitucional de Bescanó, en el qual demanaven al meu avi, mestre de cases (nom que es donava abans als constructors) que tingués amb compte aquell llistat de noms «perquè us feu una idea clara de la crisi existent al poble, ja que tots ells estan aturats, i per veure si podeu vetllar per donar-los a fer algun jornal». A continuació hi ha els noms i cognoms de dinou caps de famílies que en aquells moments passaven gana de veritat. La solidaritat al poble de Bescanó sempre va ser molt gran. I així em consta que tots els paletes i manobres d´una plantilla de 26, reunits en assemblea per l´avi, es varen oferir tots a l´una a quedar-se algun dia a casa perquè aquells seus veïns, parents o amics poguessin fer algun jornal, i així poder portar el pa a una taula mancada de tot.

Qui ens havia de dir que al cap de 76 anys tornaríem a patir una falta de feina que tanta mis­èria porta a milers de llars. Per això convé de tant en tant mirar enrere i veure com els nostres avantpassats s´ajudaven i buscaven solucions. Avui aquí també convé urgentment un gran pacte per part de tothom. El començament entre patronals i sindicats no ha estat bo. En moments tan dramàtics tothom ha d´afluixar una mica, els catalans que sempre hem fet gala del nostre «seny» hem de ser els capdavan­ters i acabar per sempre amb aquests vergonyosos llistats de la gana.

El que han votat

els del PP

jordi vidal bernades. palafrugell.

Des de l´ocultació del programa real durant la campanya electoral, fins a la desaparició de Rajoy, que s´ha amagat fins aquesta última setmana, han passat moltes coses. Primer van mentir en negar una pujada d´impostos, després en assegurar que no dirien que heretaven una situació anterior dolentíssima, i ens seguien mentint en les retallades actuals i amb futurs que mai ens van dir per covardia. Han socia­litzat la misèria i la pressió a la classe obrera fent cas als que realment manen (els mercats, la CEOE, Merkel... etc ). Zapatero almenys va tenir el valor de comparèixer al Parlament en diverses ocasions per dir-nos el que anava a fer. En cada Consell de Ministres la cosa va a pitjor. Una vegada beneïts per l´Església, que de forma subtil va parlar de l´avortament, matrimonis gais, assignatura de religió etc., aquesta segueix tenint els seus privilegis. Puja l´IBI, però l´església n´està exempta (pagaria al voltant de 1.500 milions de euros), rep de l´Estat 7.000 milions d´euros a l´any. Segueixen els hereus d´Aznar, però aquest va privatitzar totes les joies de la corona (Telefónica, Iberia, Repsol, etc.). A veure què privatitzarà el Sr. Rajoy. Les seves comu­nitats són les més endeu­tades. Els votants del PP ja tenen el Govern que volien, ara a gaudir-ne i a callar i no protestar! Com es nota que no coneixeu la dreta espanyola. Cas Sintel, Gürtel, Matas, Naseiro, Construcció de Burgos, Emarsa...