L´estafa més gran de la historia

Josep M. Loste i Romero. Portbou

El traspàs de Rodalies i Regionals a la Generalitat s´ha fet molt malament. Abans de tot això, Fomento i ADIF (és a dir, l´Estat espanyol en pes) haurien d´haver portat a terme les oportunes i necessàries inversions a la línia, a la infraestructura. El govern d´Entesa (el tripartit) no va saber exigir a l´Estat (al PSOE) aquestes necessàries inversions, ara CiU tampoc sap exigir a Madrid (al PP) la modernització de la infraestructura del tren convencional, i un bon finançament (per tal d´evitar aquesta abusiva pujada de les tarifes que s´ha produït aquest 2012) en comptes de dilapidar diners a cabassos en un túnel del Pertus de peatge, que representa l´estafa més gran de la història, i un AVE,exclusivament al servei de la plutocràcia i els lobbies prepotents i anticatalans. Tot plegat un desastre en majúscules.

Futur «versus» passat

Marina Gassiot Bosch.

Miro les notícies i només veig polítics que ja tenen els seus anys. On són els polítics joves? La resposta a aquesta pregunta no crec saber-la del tot. Però m´imagino que deuen estar fent-se un raconet en algun lloc d´aquests enormes partits presidits per gent adulta. En una època de canvis i reformes, l´experiència és important, però l´esperit de canvi que porten els joves pel simple fet de ser joves també ho és. Ganes de canviar, de menjar-se el món, el que molts dirien que és imprudència. Portem molts anys fent les coses amb prudència, tants que ja no pensem per nosaltres mateixos. Ara la Merkel, cancellera d´Alemanya, ens diu què hem de fer i quan ho hem de fer. Em sembla bé que Europa vagi tot a una, que formem pinya i ens ajudem uns als altres. Però qui millor sap com està Espanya que els espanyols? I ja n´hi ha prou de fer les coses amb por. Necessitem canvis! I si comencem per canviar els polítics?

Per fi amb la bici al bus

Lola Soriano. GIRONA.

Ja era hora que des de les administracions se´ns escoltés una mica, als usuaris de la bicicleta. Com és possible que fins ara no estigués permès dur-les als autobusos? Doncs si senyors, així era. Però finalment algú amb sentit comú a l´Ajuntament de Girona ens ha escoltat. Ja des d´aquesta setmana és possible traslladar les bicicletes en els busos urbans. No en tots, només en els que ho assenyala, però per algun lloc s´havia de començar. De moment és una prova pilot d´un any, però estic convençuda que es convertirà en una mesura definitiva. Bona mesura, sí. Gràcies!

Els regidors que hi deixaven la pell?

Josep Pujades i Sànchez. GIRONA.

Enric Mirambell, en seu article «Regidors que hi deixaven la pell», DdG el dia 19 de febrer, ens venia a dir que durant el franquisme ser regidor era molt dur. No cobraven, tot eren obligacions, i feien grans sacrificis personals al servei de la ciutat. Em perdonarà el senyor Mirambell, però trobo que dóna una visió quasi heroica dels regidors durant la dictadura. Jo hi veig un cert enaltiment subtil d´aquell règim. És cert que cobrar formalment no cobraven, però no se´ns pot escapar que de tràfic d´influències i d´informació privilegiada n´hi havia molta, sense cap control, i se´n podia treure molt profit. En tots els nostres pobles i ciutats coneixem exemples de beneficis que varen gaudir molts aquests regidors i alcaldes: influències en les contrac­tacions de serveis i de persones, materials municipals que es despistaven, treballs municipals en llocs privats, carrers o carreteres que no afectaven les propietats dels edils, etc. Em preocupa veure, com molt poc a poc, com si res, es va endolcint el temps del règim dictatorial d´arrel feixista de Franco.

Resposta d´Agricultura

Jordi Aurich. Director dels Serveis Territorials a Girona. Departament d´Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

En resposta a la carta al director signada per Lídia Angelats Jordà, amb el títol «Anem del foc a les brases?», des del Departament d´Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya volem fer uns aclariments.

En primer lloc, les competències sobre correbous no corresponen al Departament d´Agricultura, sinó al Departament d´Interior. En segon lloc, des d´Agricultura s´ha fet un gran esforç per facilitar ajudes al sector per tal d´adaptar-se a la normativa europea de benestar animal, com ara les línies d´ajuts de 2011 (15 milions) i 2012 (12 milions) o les modificacions promogudes a la llei òmnbus i a la llei d´urbanisme per a l´adaptació de les granges als nous requisits.

No es pot fer demagògia ni sectarisme. Des del Departament estem posant els instruments per fer possible que el sector pugui aplicar més fàcilment les noves exigències. El sector agrari té un paper essencial: la producció d´aliments bons, segurs i sans per a la població. I ho fa d´acord amb les normatives vigents, complint la legislació que està en vigor