Girona i la Costa Brava no es poden queixar. Això de ser recomanats pel National Geographic com un dels millors destins primaverals, en companyia d'Istanbul, la costa gal·lesa o els llacs de la Patagònia, ha de contribuir a l'autoestima del sector turístic, un dels pocs que aguanta la crisi.
El National convida els lectors a passejar per diversos racons del país. Això deu voler dir que, malgrat els estralls que s'hi han fet, potser encara no ens l'hem carregat del tot. Que observadors de fora, amb un cert grau d'objectivitat, ens barregin amb una colla de paisatges exòtics i enlluernadors, ens ha de servir per continuar preservant l'equilibri entre la natura, els serveis i la cultura.
Potser se'm dirà que la nostra presència en aquest top-ten no és casual, atès que, la primavera anterior, el Patronat de Turisme va convidar la cap de recerca de la publicació, Marilyn Terrell. I què?É El que cal és felicitar els responsables de la iniciativa, perquè han obtingut un resultat excel·lent.
Convidar la premsa internacional a la Costa Brava és una constant en la nostra història turística. L'estratègia es remunta als dies del plistocè franquista: el gener de 1959, un grup de periodistes escollits es van passejar per Girona, Palafrugell, Begur i S'Agaró. El director de l'agència Reuter va dir que el millor de la Costa Brava era el color. "Un color nítid incomparable. Una expressió forta de la naturalesa al costat de l'expressió suau de la mar".
Aquesta suma d'expressions, malgrat tots els pegats i les cicatrius, encara ara conviden a somiar. Conservem-les.
