l'escena teatral i musical pateix amb cruesa la clatellada econòmica. Ens adonem, sí, que vam ser uns il·lusos deixant que el sector públic s'encarregués, gairebé en exclusiva, de gestionar les sales, els teatres i els festivals de tota mena. L'administració va jivaritzar i va esborrar del mapa tants circuits professionals i alternatius com va poder. I ara en recollim els danys i els planys.
Si fins abans-d'ahir tots els qui es dedicaven a les arts escèniques tenien un mèrit incommensurable, avui gairebé mereixerien la canonització automàtica. Dic això pensant en els impulsors del Festival Còmic de Figueres, gent sana, ferma i tramuntanesca, que ja fa cinc anys que se la juguen, oferint-nos una programació diferent i qualitativa, davant el desinterès sovintejat de politiquets i buròcrates. Voler aixecar els ànims de la població a còpia de riallades, en dies de primes de risc incandescents, xifres d'atur imparables i tisorades a tort i a dret, això, és una decisió arriscada i valenta.
També resulta lloable, ves per on!, la iniciativa del periodista Francesc Fuentes Garriga, que s'ha dedicat a buscar les fonts de la música popular d'aquests rodals, per aplegar-les en el llibre Escena musical empordanesa. En aquest vademècum ple d'imatges, cognoms i ritmes, els aficionats al pop i al rock, a la cançó i la sardana, hi descobriran un gavadal de dades que no són enlloc més. L'autor, infatigable, promet continuar investigant les formacions musicals nascudes a les nostres contrades.
Des d'aquest raconet, l'aplaudim i l'encoratgem a no llençar la tovallola.
