L'honorable Artur Mas no està per punyetes i dia sí, dia també, anuncia més sacrificis per a la majoria de catalans. El seu govern aplica el bisturí sense contemplacions, de tal manera que Andreu Mayayo, professor d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, ja va qualificar l'equip del president de la Generalitat com un "govern d'escanyapobres".

Entre els seus components, el conseller Francesc Xavier Mena, màxim responsable del Departament d'Empresa i Ocupació, és un acèrrim partidari de mesures per disminuir el dèficit públic, tot i reconèixer les implicacions negatives per al consum i per al creixement econòmic. Fins al dia d'avui la seva gestió s'ha caracteritzat per un seguit de despropòsits difícils de superar, amanits per la fatxenderia de qui es considera un expert en resoldre conflictes quan, més aviat, és un aficionat a crear-los.

Quina mena de caprici li va agafar l'estiu passat per esvalotar el galliner amb el canvi en la forma de pagament de la Renda Mínima d'Inserció (RMI) i justificar-ho dient que s'estava fent justícia social? És un socialdemòcrata reprimit? Com s'atreveix a emprar un concepte que des del 1919 figura en la Constitució de l'Organització Internacional del Treball (OIT) i que Pius XI va incorporar l'any 1931 en l'encíclica Quadragessimo anno?

Un personatge que, poc després d'accedir al càrrec, afirma sense embuts que "més de la meitat dels aturats actuals no tindran mai feina", demostra una manca de sensibilitat i una estrident incapacitat per combatre l'atur. Ni eficiència, ni eficàcia. Només barroeria.

Potser s'escauria el seu retorn a la docència com a professor ordinari d'Esade. Els seus coneixements de llengua li permetrien exposar en japonès tant un projecte de negoci per a qui volgués fabricar còctels Molotov amb sabor de menta com formular una estratègia per vendre pipes a les portes dels col·legis emprant el mètode d'anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats).

El conseller Mena reuneix els requisits d'un tecnòcrata neoliberal: la seva formació acadèmica és una condició necessària per exercir de tecnòcrata de saló i el posicionament ideològic és una condició suficient per exercir de neoliberal sense complexos.

De fet, no és l'únic espècimen en el Govern de la Generalitat sinó que l'acompanyen el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, amb aparença de savi despistat, i el de Salut, Boi Ruiz, enterramorts de la sanitat pública.

Per tant, davant la tirania d'uns "experts" a escampar el patiment entre la ciutadania, cal aixecar la veu i plantar cara a les retallades en educació, sanitat i serveis socials.