AFrança, la principal federació d'associacions de pares, la FCPE -de tendència progressista-, i l'Institut Cooperatiu de l'Escola Moderna (Icem) han obert un debat sobre la utilitat dels deures. Cal recordar que a França una circular prohibeix des del 1956 encarregar deures escrits als escolars de primària, tot i que no sempre es compleix. És un debat latent que no afecta només França, sinó molts altres països com el nostre. En aquest sentit, l'Associació de mares i pares majoritària a l'escola pública, Ceapa, ha donat suport a la iniciativa francesa ja que també creu que els deures sobrecarreguen en excés la jornada escolar dels estudiants.

Com a docent puc dir ben alt que mai ningú no ha demostrat que els deures siguin positius per als aprenentatges dels alumnes i, per tant, mentre no es demostri d'una manera científica i rigorosa el contrari, hem de seguir pensant que les tasques escolars s'han de fer a l'escola i les ha de manar i controlar el professorat. Aquesta és la nostra tasca, que els alumnes aprofitin al màxim les seves llargues estades a l'aula i que la feina que s'ha de fer es pugui començar i acabar en els centres. L'alumne passa la major part del dia a l'escola, a l'institut... i, per tant, hi ha temps suficient per poder aprendre, treballar i esforçar-se al màxim. Quan s'acaba la jornada lectiva cal que els nens juguin, facin esport, aprenguin a viure amb els adults i, si cal, que ajudin a casa. El que no pot ser, de cap manera, és que els nens no puguin ser nens i hagin de passar-se hores i hores fent deures que, com sostenen els promotors de la campanya francesa, són una mena de subcontracte pedagògic a les famílies. Si la motivació per adquirir sabers només se centra en la tasca escolar, es pot produir en l'infant l'efecte contrari. Cosa que passa actualment en la majoria de llars.

Cal una cultura de l'esforç i potser més exigència. Però aquesta cultura de l'esforç s'ha de fer a les aules. Cal incentivar el treball a classe i aprofitar al màxim les hores. I cal començar a qüestionar-nos seriosament sobre la conveniència de posar deures d'una manera generalitzada. Massa sovint sembla que l'escola només serveix per planificar les tasques que s'han de fer a casa i per corregir-les i resulta del tot incomprensible entendre què fan els nostres fills tancats cinc o sis hores a l'escola si quan en surten tenen tanta feina.

És bo que els alumnes llegeixin, pintin, facin esport, busquin informació sobre temes que els interessin... La missió dels docents és, justament, despertar la curiositat i el gust per les coses. Quan obliguem un nen a fer deures, el nen poca cosa apren. Si el nen, després de berenar, llegeix, per exemple, un llibre d'aventures per voluntat pròpia, aprendrà molt més que fent restes i divisions per imposició. No aprèn més qui més deures fa sinó qui té la disposició de fer manualitats, invents, lectures, recerques sense que ningú li ho hagi manat.

Els deures serveixen només, en la majoria dels casos, per implicar les famílies en l'aprenentatge dels fills. Greu error! Els deures, en nom de la corresponsabilitat educativa equivocada, esdevenen generalment una font de conflictes en l'àmbit familiar. Per això seria convenient que, a casa nostra, es prohibissin, com a França, els deures escrits a Primària.