He rebut un vídeo en el qual Marta Sivina, infermera i editora de la revista Cafeambllet, llegeix una carta al president Mas anomenada "El major robatori de la història de Catalunya". Sivina planteja com es gestionen els hospitals de Blanes i Calella, de finançament públic i gestió privada, agrupats en el Consorci de Salut Maresme i la Selva, que reben de la Generalitat quasi cent milions d'euros anuals. Després de dos anys de recerca, la revista denuncia les pràctiques corruptes que es produeixen i que ja han provocat una investigació de l'Oficina Antifrau.
La principal acusació rau en l'opacitat de la gestió. Diu Sivina que no hi ha manera d'esbrinar cap detall concret de com, en què i per què es gasten els diners que reben, alhora que destaca la "freqüència" amb què determinades persones, excàrrecs polítics fonamentalment, són destinataris de la majoria de les adjudicacions de serveis d'ambdós hospitals. Milers i milers d'euros en despeses sense cap justificació ni control públic de cap mena. I sense respondre mai a cap pregunta. Tothom, en el món oficial, es fa l'orni. (Una circumstància que, segons Sivina, es reprodueix per tot Catalunya). La conclusió directa és que, amb el vistiplau de les més altes autoritats catalanes, s'està produint una autèntica privatització de la sanitat catalana, mitjançant corrupteles de dubtosa legalitat.
El video, però, mostra més que el "major robatori de la història de Catalunya": que internet és el vehicle idoni per difondre les denúncies quan es barra el camí legal, i alhora que la paret de cristall que permet la transparència imprescindible per viure en democràcia. I així serà, per més que s'hi oposin els corruptes.
