Cartes

Henry Ettinghausen. La Pera.

Entro a la Llibreria de la Generalitat, situada a l´espectacular edifici de Santa Caterina de Girona i inaugurada només fa un parell d´anys, i veig que és a punt de tancar. Quan pregunto què passa, em diuen que la Generalitat està tancant totes les seves llibreries, incloent-hi la de la porxada del Palau Moja de la Rambla barcelonina.

Sembla mentida que les retallades pressupostàries incloguin elements tan summament essencials de l´oferta cultural catalana. A més de les vendes que feien, les llibreries han actuat com a vitrines de la cultura impresa del país, compartint la de Girona el mateix espai que l´Oficina de Turisme. A més, si no generaven beneficis, com a mínim cobrien part del seu cost.

Si el Govern cregués realment en la llengua i la cultura catalanes, no trobaria la manera de promocionar més les seves/nostres llibreries, en comptes de tancar-les?

Esperança?...

Aguirre

MARIA DOLORS SALA LLEAL. vilabLareix.

Està aixecada la polèmica. En el partit de la Copa del Rei hi haurà xiulets.

Ja s´esperava que en aquest partit, tant els aficionats del Barça com els del Atlètic, fessin sentir el seu malestar amb una xiulada.

És normal. Dins de la democràcia, dins de la diversitat de la societat, tothom té les seves opinions, els seus descontents i la seva forma d´expressar-ho.

Fins i tot és sa que les persones puguin compartir, enfrontar-se, discutir, conversar, etc., sempre que no es traspassi la ratlla del respecte per l´opinió de l´altre o la seva forma de ser. Podem xiular per descontentament, o podem xiular per cridar l´atenció d'algú, o simplement xiulem una cançó.

O podem xiular en un partit de futbol.

Però mai una persona, amb un càrrec públic i polític pot encendre un foc, amb intenció que es cremi tota esperança d´expressar-se en llibertat.

El que volia la senyora Esperança, ja ho ha aconseguit: crear una gran polèmica, enfrontar amb violència la gent, malmetre perquè augmentin la desconfiança, la rabia i l´odi entre els bàndols enfrontats. No us equivoqueu: mentre les persones ens tenen enfrontades entre nosaltres, no tenim temps de fixar-nos amb ells; si estem batallant entre nosaltres, si el poble està dividit, ells continuaran tenint el poder.

Mentre ens tenen enfadats, distrets i ocupats, ells poden seguir arreglant el país a la seva manera. I ja sabem que esperança, precisament, no es el que ens estan donant.

L´esperança porta implícita l´empatia, la unió, la pau, el diàleg. No fa vostè honor al seu nom, senyora Esperança Aguirre.

Un xic d´elegància, si us plau

Jesús Maria Sanz i López. girona.

La compareixença pública del grup de CiU a l´Ajuntament de Girona, amb motiu de complir-se el primer any de les passades eleccions municipals, m´ha deixat ben perplex. En lloc d´explicar als ciutadans la feina feta aquest any i els projectes per al futur, el Sr. Carles Ribas s´ha lliurat a un atac en tota regla contra l´oposició, acusant-la de posar pals a les rodes, fins i tot arribant a l´atac personal a la cap de llista socialista

I jo em pregunto: A quines rodes Sr. Ribas? Perque de feina feta en un any ben poca cosa, i de projectes de futur menys. I no ho dic jo, ho ha dit fa pocs dies, a les planes del Diari de Girona, una veu €no socialista per cert€ tan autoritzada com la del Sr. Josep López de Lerma, exdiputat de CiU.

Sigui com sigui, tractar d´amagar la migradesa del que es té al sarró carregant contra els adversaris polítics, que per cert tenen un full de serveis a la ciutat que els ciutadans recordem, mal que li pesi al Sr. Carles Ribas €i això ho dic jo€ em sembla un mal estil de fer política. I més amb la que està caient i quan el prestigi de la classe política €d´altra banda indispensable en una democràcia€ esta sota mínims. Un xic d´elegància, si us plau!