Burocràcia, fins quan?
ana m. picas genís. transitari de duanes. la jonquera.
Nous emprenedors i petites empreses estem sota una dictadura burocràtica que queda molt lluny de la filosofia que haurien de tenir els estaments públics en un temps a on a tota idea que pugui generar treball hauria de ser protegida i mimada.
Les queixes són generalitzades en tots els rams, començant per un simple permís d´obres menors i acabant per l´obertura d´un taller. Exemple; un «Visat d´OT de Transports de la Generalitat» ara que estan en el macroedifici de l´Hospital de Santa Caterina, tarda dos dies. Els empresaris avui no ens podem permetre el luxe perdre dos dies amb burocràcia duplicada i anar d´excursió a Girona. Cal que ens ajudin, almenys, amb simplificació de paperassa i temps.
Tant que la «Generalitat» parla de les «noves tecnologies», per què no apliquen una seu electrònica on poder presentar tots els documents, sol·licituds i annexos des de les empreses mitjançant la «signatura electrònica» i fent els pagaments de taxes via banca Internet? En aquest punt l´«Agencia Tributaria» ens passa la mà per la cara.
La realitat del «Rocío»
Pere j. piqueras. girona.
Manxec nascut a Albacete, sóc apassionat de les Romeries, sobretot, la del Rocío, que cada any la segueixo a través de Canal Sud. Aquesta romeria, per mi, té una similitud amb la Vinguda de l´Esperit Sant o el dia de Pentecosta, se celebren des del dijous al diumenge de matinada que és quan esclata tot el llogaret en alegria, cants i pregàries del Sant Rosari, Salves, etc., a la Blanca Paloma, a la Verge del Rocío. Tres dies esperen el moment màgic, el moment en què «los almonteños» salten la reixa per treure la Senyora a l´esplanada del poble, lloc on es reuneixen les germandats, amb els seus «sinpecaos» per oferir la Missa Rociera en agraïment. Pel camí, també li demanen pels seus i per la tornada, ja que alguns arriben de diferents punts de la geografia espanyola.
El passat dia 27 de maig, diumenge, després de la Santa Missa, la Germandat Matriu d´Almonte, va proclamar: «que per exprés desig del Papa Benet XVI s´ha concedit al llogaret (l´aldea) del Rocío (Huelva) la celebració d´un any jubilar, que començarà el pròxim 15 d´agost de 2012 i acabarà el 7 de setembre del 2013». Després de l´anunci es va produir un esclat d´aplaudiments i, visques a la Verge del Rocío i al Papa. Els pelegrins que assistien a la Santa Missa ho van celebrar in situ. Jo ho vaig fer des de casa meva, a Girona.
El peix que es mossega la cua
joan enric carreras mercader. bellcaire d´empordà.
Mentres els inversors i especuladors segueixin comprant deute públic al 6%, la nostra economia no rebifarà de cap de les maneres, ningú invertirà en cap negoci, i menys en empreses amb treballadors, inclús els propis bancs, que «recullen» diners públics a l´1 per cent, i els queda un 5% net, sense fotre res... i per l´altre costat, la famosa «prima de risc» està sobre els 500 punts, vol dir que Alemanya encara és més forta que ningú, la seva indústria està funcionant a la perfecció, i la nostra indústria és impossible que es pugui equiparar en res a Alemanya, amb productes francesos hi tenim poc a fer, perquè ho tenen molt ben muntat i gaudeixen d´una experiència forta a Europa, encara que siguin socialistes, i mai podrem fer res amb Itàlia, que estan molt ben ficats a Europa, saben més que ningú la fórmula de la subcontractació, on tenen un punt molt important d´economia submegida (la subcontractació es una arma molt important per evadir impostos i millorar costos reals) nosaltres estem a anys llum de tots aquests països, ara no som capaços de «rebentar preus», primer perquè estem condicionats a «l´amo», i com que volem tenir els mateixos avantatges que els europeus, doncs també tenim les mateixes obligacions, i es impossible seguir treballant com ho estem fent desde fa molts anys, ho podíem fer quan teníem la nostra pesseta, però amb l´euro no podem estar dues hores per dinar, i amb cafè copa i puro, i després a fer rots tota la tarda... i és clar, pleguem més tard... i si volem fer com ells i plegar a les 5, ens costa molt començar a les 6 del matí, ens agrada massa «l´esmorzar de forquilla» a les 10 del matí, i llegir el diari... només som capaços de competir en un únic producte «VENDRE SOL» sí, perquè no l´hem de pagar, si l´haguéssim de fabricar, tampoc seríem competitius. És així?
Casta intocable
maria salip calvó. girona.
Sembla que el país està arruïnat, però no és així, ja que hi ha molts diners per pagar els inflats sous de la casta política i els banquers. Aquesta gent són els que han arruïnat el país; si es pogués posar un sostre als seus sous i es demanés responsabilitats a tots els culpables de la mala gestió i el malbaratament i es tornessin els diners, ja no tindríem el dèficit i no s´hauria de retallar en Sanitat i Educació, ni asfixiar la soferta classe mitjana (en perill d´extinció). Però, qui posa el cascabell al gat? No hi ha cap polític ni cap partit, del color que sigui, tant li fa, que vulgui despendre´s de cap dels seus immerescuts privilegis. Encara que el país s´enfonsi, ells no renunciaran a tots el seus privilegis. No sé fins quan podrem resistir.
