Quan un conductor s´acosta a una benzinera per fer gasolina o gasoil no és conscient que està contribuint a finançar la sanitat catalana. I de quina manera!
A partir de l´1 d´abril d´enguany, el que s´anomena «cèntim sanitari» en el seu tram autonòmic (és a dir, decidit per la Generalitat) s´ha doblat, i passa de 2,4 a 4,8 cèntims d´euro. Si s´afegeix el tram estatal d´aquest gravamen sobre hidrocarburs de 2,4 cèntims d´euro, dóna un total de 7,2 cèntims que es destinen al sistema sanitari català en ésser la seva gestió i el finançament competència del govern autonòmic. Ostres! No és un cèntim sinó set!
Els ingressos pressupostats per a 2012 són de 390 MEUR (260 del tram autonòmic i 130 del tram estatal). En els pressupostos de la Generalitat pel 2011 eren 240 MEU (140 per cada tram). Per tant, es pretén recaptar 110 MEUR més que els previstos l´any passat.
Aquest impost, creat pel govern d´Aznar, es va començar a aplicar l´1 de gener de 2002 en el tram estatal i a partir de l´1 d´agost de 2004 en el tram autonòmic, quan manava el tripartit.
En tot cas, la llei esclareix que els «rendiments derivats de l´impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs queden afectats totalment al finançament de despeses sanitàries determinades amb criteris objectius». Curiosament, quan es va implantar Convergència i Unió va posar el crit al cel. Ara, l´ha augmentat un 100%.
Al mes de maig, amb el preu de la gasolina súper de 95 octans a 1,437 euros /litre, l´impost especial sobre hidrocarburs, el «cèntim sanitari» i l´IVA sumaven un 48,16% del total a pagar.
Ara bé, aquests cèntims eixugaran el dèficit sanitari de farmàcia i productes sanitaris que el conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, va xifrar per a l´any 2010 en uns 850 MEUR? Ben segur que no. I si s´afegeix l´euro per recepta amb el qual es calcula recaptar uns 100 milions d´euros cada any? Tampoc. A més se solaparà a partir de l´1 de juliol amb el copagament per cada medicina que oscil·larà, en funció de la renda, entre el 40% i el 60% del total, i que per als pensionistes serà del 10%. Quin fotimer de calés, no?
La pregunta del milió és com conjugar aquests ingressos amb les tisorades de despeses en sanitat d´uns 1.000 milions en els pressupostos del 2011 i de 1.382 milions en els de 2012.
De fet, els números no quadren! Ara per naps, ara per cols, a veure si hi haurà superàvit!
Bé, que ningú no s´enganyi! Darrere d´aquestes mesures hi ha una estratègia de demolició de la sanitat pública per crear un sistema en mans de mútues i asseguradores. Qui no tingui possibilitats de pagar s´haurà d´acollir a la beneficència?
Cèntims són cèntims, però amb la salut no s´hi juga.
